ANÀLISI

En memòria

Enllaç a altres textos de l'autor Josep Cuní

Josep Cuní

Josep Cuní, director d'"Els Matins" de TV3

Actualitzat
Deu anys després del seu assassinat, la figura d'Ernest Lluch emergeix; es revela encara més imponent, i el seu llegat, més important. Potser hi té a veure la mediocritat dominant i la desorientació col·lectiva, potser la pèrdua de valors i el fracàs d'una esquerra desnortada, potser la desfiguració dels intel·lectuals i el reduït interès pel que ens envolta.

Acceptem, doncs, que el panorama actual ajudi a engrandir els cervells tristament apagats i les raons violentament silenciades. Però això no treu que l'Ernest va deixar una petja molt més profunda que la que crèiem aquells que el vam conèixer i tractar, que el vam escoltar i apreciar.

El pas del temps ha servit també perquè les primeres capitalitzacions de la seva memòria es vagin diluint a benefici d'un record general i una admiració transversal. En Lluch ha deixat de ser d'aquells que el reivindicaven quan el seu cos encara era calent però que ell ja feia temps que se n'havia allunyat. L'Ernest ja no respon tan sols a les evocacions d'aquells que van anar pronunciant el seu nom en va, perquè la seva memòria es manté propera als que es van apartar discretament a un segon terme quan hi havia cops de colze per fer-se un lloc en la fotografia de la condemna.

I avui l'enyoren especialment els que van entendre que no eren moments de fer ostentació d'una amistat, la seva, sincera i mantinguda, manifestada en un mestratge il·limitat i exposada en trucades habituals, trobades freqüents i viatges sovintejats, dels quals s'aprenia l'art de viure i la capacitat de pensar, la facilitat per llegir i l'habilitat per escoltar.

Per això parlava de tot i escrivia sobre quasi tot. Perquè abans s'ho havia estudiat, assimilat i repensat per passar després a contrastar-ho, discutir-ho i rectificar-ho si convenia. A la vista de com ha anat derivant tot plegat, més d'un avui, íntimament però emocionadament, el reclama des del més enllà tot cridant-li: "Torna, Ernest!". Ell, però, intel·ligent i caut com era, no ho farà. Sap que el primer que sentiria seria vergonya.
Anar al contingut