Empitjora la salut mental dels barcelonins a causa de la crisi econòmica

Un dels col·lectius que més ha empitjorat és el de les adolescents, en què s'han doblat els problemes de salut mental en aquests 5 anys
Empitjora la salut mental dels barcelonins a causa de la crisi econòmica

Empitjora la salut mental dels barcelonins a causa de la crisi econòmica

Un dels col·lectius que més ha empitjorat és el de les adolescents, en què s'han doblat els problemes de salut mental en aquests 5 anys
Mònica Bertran
La prescripció de psicofàrmacs augmenta amb l'edat i és més elevada entre les dones

La prescripció de psicofàrmacs augmenta amb l'edat i és més elevada entre les dones

La crisi econòmica a Barcelona ha tingut un efecte directe en la salut de les persones, i molt concretament en la salut mental.

Analitzant dades del 2016 i comparant-les amb les del 2012, s'ha detectat un deteriorament, amb diferències significatives en funció de l'edat, el sexe i, molt especialment, el nivell socioeconòmic.

Un dels col·lectius que més ha empitjorat és el de les adolescents, en què s'han doblat els problemes de salut mental en aquests cinc anys.

A 4t d'ESO, passen d'afectar el 5,3% de les noies el 2012 al 12,3% l'any passat. Entre els nois, també hi ha un increment, però no tan accentuat. Es passa del 6,7% al 10,5%.

La diferència per gènere

Durant la primera infància, els problemes de salut mental afecten més els nens que les nenes. Es tracta sobretot de problemes d'atenció i hiperactivitat. En canvi, quan s'arriba a l'adolescència, la tendència s'inverteix i a aquests problemes s'hi afegeixen trastorns de conducta -més freqüents entre els nois- i problemes emocionals -més habituals entre les noies. Aquesta diferència per gènere es manté ja la resta de la vida i s'accentua a partir dels 45 anys.

Les desigualtats socioeconòmiques també es tradueixen en desigualtats en salut mental. Un de cada quatre aturats té algun tipus de problema mental. Si parlem de dones de classes desfavorides, la freqüència augmenta fins a afectar-ne una de cada tres.

Per districtes, els que tenen pitjor salut mental són Ciutat Vella, Nou Barris, Sants-Montjuïc i Sant Martí.

La prescripció de psicofàrmacs augmenta amb l'edat i és més elevada entre les dones. Del 2012 al 2016, disminueix lleugerament el consum d'ansiolítics, però augmenta -també lleugerament- el d'antidepressius.

Les persones amb rendes més baixes són les que més prenen aquest tipus de medicaments.

Pel que fa al suïcidi en adults a Barcelona, no es detecten canvis significatius ens els últims 10 anys, i es manté més elevat entre els homes que entre les dones.

Fa un any que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa per primera vegada un pla de salut mental, enfocat especialment a la prevenció. Se centra, per tant, en l'atenció als joves, el suport per a la inclusió social de les persones ja diagnosticades i els programes específics en els barris més desafavorits.

Amb el Departament de Salut, s'ha acordat per a aquest any un increment de 12 milions d'euros per al finançament d'aquest pla, que serviran principalment per augmentar el nombre de professionals que treballen en el camp de la salut mental a la ciutat.

TEMES:
Salut