Emocions incontenibles en el retorn de Montserrat Caballé al Liceu
Divendres es va viure un nit d'òpera molt especial al Gran Teatre del Liceu. Va ser una nit d'emocions difícils de contenir. Una Montserrat Caballé, que retornava a l'escenari barceloní després de deu anys i gairebé coincidint amb el quarantè aniversari del seu debut, va entusiasmar el seu públic en el paper de reina en l'òpera "Enric VIII", de Camille Saint-Saëns. La soprano va ser ovacionada així que va sortir a l'escenari. Va quedar clar que ella, i només ella, és la diva del coliseu barceloní.
El Liceu va respondre com una sola veu i va homenatjar Montserrat Caballé en el seu retorn a l'escenari barceloní amb òpera escenificada. En aquest vessant feia tretze anys que la soprano no actuava al teatre i deu que no participava en produccions operístiques per consell mèdic.
La vetllada va ser accidentada perquè la faringitis al·lèrgica que patia Simon Estes va fer que, al tercer acte, fos substituït pel també nord-americà Robert Bork en el paper d'Enric VIII. Aplaudiments càlids i pluja de paperets des del cinquè pis, van ser els tributs dels seguidors de la Caballé que li agraïen 40 anys de fidelitat al Liceu.
El públic va gaudir, especialment, al final del quart acte on la cantant, de 68 anys, va tornar a fer vibrar l'afició. Aquest "Enric VIII" , una producció de 1991 amb direcció escènica de Pierre Jourdan, era el primer cop que es feia al Liceu.
Montserrat Caballé cantarà quatre funcions més de les sis que queden d'aquest "Enric VIII" de Saint-Saëns. L'òpera del compositor francès té una part de ballet que no va comptar amb la figura principal, l'argentí Julio Bocca, que té grip. En el seu lloc va ballar Pablo Torres.
