Els vots a favor i en contra del dictamen de la comissió sobre la reforma de l'Estatut

La sessió de la Comissió Constitucional que ha debatut l'Estatut de Catalunya s'ha obert amb la intervenció del PP i d'ERC, els dos partits que hi han votat en contra, tot i que per motius ben diferents, com s'ha pogut comprovar en els seus discursos. Així, Josep-Lluís Carod-Rovira ha advertit que "potser avui no volen reconèixer Catalunya com a nació, però potser demà hauran de fer-ho com a estat". En canvi, Eduardo Zaplana considera que el president espanyol ha cedit massa en la negociació i que el resultat és un text que s'imposa als espanyols.
Els vots a favor i en contra del dictamen de la comissió sobre la reforma de l'Estatut
Madrid

Els vots a favor i en contra del dictamen de la comissió sobre la reforma de l'Estatut

La sessió de la Comissió Constitucional que ha debatut l'Estatut de Catalunya s'ha obert amb la intervenció del PP i d'ERC, els dos partits que hi han votat en contra, tot i que per motius ben diferents, com s'ha pogut comprovar en els seus discursos. Així, Josep-Lluís Carod-Rovira ha advertit que "potser avui no volen reconèixer Catalunya com a nació, però potser demà hauran de fer-ho com a estat". En canvi, Eduardo Zaplana considera que el president espanyol ha cedit massa en la negociació i que el resultat és un text que s'imposa als espanyols.
Tot i admetre que el seu partit comparteix el 85% del text, Carod ha anunciat que "amb tot el dolor de l'ànima, ERC votarà que no". El líder dels republicans ha recordat que Catalunya ha plantejat les seves aspiracions en un escenari d'absència total de la violència, respectant les normes i amb l'acord del 90% del Parlament. "Res d'això ha servit perquè l'estat espanyol fes el pas que esperàvem. L'estat espanyol no vol ser plurinacional. Es nega a acostar la legalitat a la realitat". En aquest sentit, Carod conclou que la dreta, que mai no ha acceptat la plurinacionalitat, i l'esquerra, que "més enllà dels discursos retòrics, tampoc", no són tan diferents.

El Partit Popular també votarà "no" a l'Estatut, però ho farà per raons ben oposades a les esgrimides pels republicans. Eduardo Zaplana considera que el president espanyol ha cedit massa en la negociació i que el resultat és un text que "neix amb el rebuig generalitzat de la resta d'Espanya perquè se'ls imposa sense consultar-los". I encara més, segons el PP, el preàmbul de l'Estatut, en què s'inclou el terme "nació", és "l'expressió d'una Catalunya oficial en què no hi caben la meitat dels ciutadans catalans", i per això conclou que el text està destinat a una "societat que no existeix". Zaplana ha assegurat que "l'únic objectiu que inspira l'Estatut és el canvi del model d'estat", així com la "liquidació de l'estat autonòmic".

D'altra banda, els socialistes han votat a favor del dictamen. En la seva última intervenció, Manuela de Madre, ha llançat dos missatges a populars i independentistes. Respecte a les paraules de Josep-Lluís Carod-Rovira assegurant que votaran en contra "amb tot el dolor de l'ànima", la dirigent del PSC li ha recordat que "els que hi estan a favor, solen estar-hi amb matisos", però que "els que hi estan en contra, només hi estan en contra". Pel que fa al PP, al qual veu "desbordat" per l'ira, ha dit que el tràmit parlamentari de l'Estatut ha suposat "el contrast entre dos models d'Espanya, "un que mira cap al futur i un altre que segueix en l'afany de creure que qualsevol temps passat va ser millor".

Per la seva banda, el president de CiU, Artur Mas, ha esgrimit amb orgull la definició de Catalunya que inclou el preàmbul del nou Estatut com a prova del reconeixement de la "nació" catalana, i que "en cap altre" Estatut català previ havia estat recollida, i ha reptat el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, a liderar un procés de millor reconeixement nacional de Catalunya en el tràmit del Senat. En la seva intervenció a la comissió, Mas ha situat ERC i PP en el mateix sac per la seva oposició a l'Estatut i els ha atribuït un "comú denominador: posen sistemàticament l'interès del seu partit per sobre del país, sigui Catalunya o Espanya". Mas ha sostingut que "no estem en el discurs de l'apocalipsi del PP, ni en el discurs de la frustració d'ERC" i ha celebrat la "conclusió estimulant" que "guanyem els que posem per davant l'interès del país i perden els que posen per davant el partit".

El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, ha recalcat que la "victòria parcial i agredolça" que suposa el projecte d'Estatut no pot portar a la "derrota del tripartit" català perquè n'és l'autor. El líder d'IU ha admès que aquesta reforma suposa "una millora substancial" perquè avança en la identitat nacional, incrementa la suficiència i autonomia financera de Catalunya, augmenta el marc competencial i avança en un Estat de les Autonomies cooperatiu. Tot i això, Llamazares ha volgut deixar clar que aquest text no omple "les aspiracions" de la formació que representa.