Els Vint-i-set dividits davant el supervisor bancari únic per a l'eurozona
A la reunió de ministres d'Economia de la UE (Ecofin), els Estats membres han analitzat per primera vegada la proposta de la Comissió Europea per avançar cap a una unió bancària, en què el BCE assumirà els poders de supervisió de tots els bancs de la zona euro.
RedaccióActualitzat
Els Vint-i-set s'han mostrat dividits davant la creació d'un supervisor bancari únic per a l'eurozona, diferències que amenacen l'objectiu de Brussel·les de tenir en marxa aquest organisme de control a partir de l'1 de gener del 2013 i que auguren diversos mesos de complexes negociacions.
A la reunió de ministres d'Economia de la UE (Ecofin), els Estats membres han analitzat per primera vegada la proposta de la Comissió Europea per avançar cap a una unió bancària, en què el Banc Central Europeu (BCE) assumirà els poders de supervisió de tots els bancs de la zona euro.
El comissari europeu de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier, ha reconegut en roda de premsa les dificultats que hi ha per arribar a un consens al voltant de la proposta.
"És la meva feina construir compromisos dinàmics. Francament, no m'ha sorprès la discussió, les crítiques, ni els suports", ha afirmat Barnier, que ha advertit: "No tenim temps a perdre."
Alguns estats membres, amb Alemanya al capdavant, han expressat el seu escepticisme -o fins i tot resistència- sobre la possibilitat que el BCE assumeixi al gener els poders de supervisor bancari de les 6.000 entitats financeres que hi ha a l'eurozona.
En aquest sentit, el comissari ha concretat que, tot i que el BCE s'estreni, l'estatus de supervisor bancari l'1 de gener no assumirà d'entrada totes les tasques de supervisió quotidiana, sinó que anirà assumint competències "pas a pas" al llarg del 2013 i 2014.
"Sé que el calendari és ambiciós, exigent, però penso que és realista i necessari", ha insistit Barnier.
Espanya dóna suport a aquesta postura i s'ha mostrat a favor de "mantenir les dates", segons ha dit el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en roda de premsa després de l'Ecofin.
La posada en marxa del supervisor únic beneficiarà Espanya, ja que permetrà al país accedir a la recapitalització directa de la banca, de manera que l'ajuda financera concedida pels socis europeus al país deixarà de computar com a deute.
La discussió sobre les dates amaga també diferències més profundes entre els Vint-i-set sobre qüestions de fons.
Un dels punts més problemàtics és com afectarà la creació d'aquest supervisor únic per a la zona euro als deu estats membres restants que no comparteixen la moneda única, tant si s'uneixen de manera voluntària o no.
Barnier ha reconegut que hi ha un "problema jurídic" a la proposta de la Comissió, que no preveu dret de vot per als països de fora de l'eurozona que participin en la supervisió bancària, un punt rebutjat frontalment per Suècia i altres països.
"Continuarem treballant per millorar l'associació de tots els països", ha assegurat el comissari, que ha garantit que tots els Estats que hi participin tindran accés a tota la informació necessària i dret a vot.
Una altra de les qüestions que preocupaven els països sense euro és que el BCE quedés al marge de les decisions de l'Autoritat Bancària Europea (EBA en anglès), un punt que Barnier i el vicepresident del BCE, Vítor Constancio, han negat.
"El BCE haurà de complir amb les decisions de l'EBA com qualsevol altre supervisor en els Vint-i-set ", ha dit Constancio.
El comissari i el vicepresident del BCE també han indicat que l'aplicació de polítiques prudencials (per prevenir futures crisis) dictades pel supervisor únic no s'estén als Vint-i-set sinó que es mantindrà la flexibilitat vigent.
Constancio ha mirat també de calmar la por d'alguns països que les seves autoritats nacionals perdin totes les seves competències de supervisió en benefici de Frankfurt, en assegurar que la institució treballarà d'una manera "molt descentralitzada", mà a mà amb els bancs centrals nacionals.
A més, ha assegurat que el BCE donarà comptes sobre les seves tasques de supervisió.
A la reunió de ministres d'Economia de la UE (Ecofin), els Estats membres han analitzat per primera vegada la proposta de la Comissió Europea per avançar cap a una unió bancària, en què el Banc Central Europeu (BCE) assumirà els poders de supervisió de tots els bancs de la zona euro.
El comissari europeu de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier, ha reconegut en roda de premsa les dificultats que hi ha per arribar a un consens al voltant de la proposta.
"És la meva feina construir compromisos dinàmics. Francament, no m'ha sorprès la discussió, les crítiques, ni els suports", ha afirmat Barnier, que ha advertit: "No tenim temps a perdre."
Alguns estats membres, amb Alemanya al capdavant, han expressat el seu escepticisme -o fins i tot resistència- sobre la possibilitat que el BCE assumeixi al gener els poders de supervisor bancari de les 6.000 entitats financeres que hi ha a l'eurozona.
En aquest sentit, el comissari ha concretat que, tot i que el BCE s'estreni, l'estatus de supervisor bancari l'1 de gener no assumirà d'entrada totes les tasques de supervisió quotidiana, sinó que anirà assumint competències "pas a pas" al llarg del 2013 i 2014.
"Sé que el calendari és ambiciós, exigent, però penso que és realista i necessari", ha insistit Barnier.
Espanya dóna suport a aquesta postura i s'ha mostrat a favor de "mantenir les dates", segons ha dit el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en roda de premsa després de l'Ecofin.
La posada en marxa del supervisor únic beneficiarà Espanya, ja que permetrà al país accedir a la recapitalització directa de la banca, de manera que l'ajuda financera concedida pels socis europeus al país deixarà de computar com a deute.
La discussió sobre les dates amaga també diferències més profundes entre els Vint-i-set sobre qüestions de fons.
Un dels punts més problemàtics és com afectarà la creació d'aquest supervisor únic per a la zona euro als deu estats membres restants que no comparteixen la moneda única, tant si s'uneixen de manera voluntària o no.
Barnier ha reconegut que hi ha un "problema jurídic" a la proposta de la Comissió, que no preveu dret de vot per als països de fora de l'eurozona que participin en la supervisió bancària, un punt rebutjat frontalment per Suècia i altres països.
"Continuarem treballant per millorar l'associació de tots els països", ha assegurat el comissari, que ha garantit que tots els Estats que hi participin tindran accés a tota la informació necessària i dret a vot.
Una altra de les qüestions que preocupaven els països sense euro és que el BCE quedés al marge de les decisions de l'Autoritat Bancària Europea (EBA en anglès), un punt que Barnier i el vicepresident del BCE, Vítor Constancio, han negat.
"El BCE haurà de complir amb les decisions de l'EBA com qualsevol altre supervisor en els Vint-i-set ", ha dit Constancio.
El comissari i el vicepresident del BCE també han indicat que l'aplicació de polítiques prudencials (per prevenir futures crisis) dictades pel supervisor únic no s'estén als Vint-i-set sinó que es mantindrà la flexibilitat vigent.
Constancio ha mirat també de calmar la por d'alguns països que les seves autoritats nacionals perdin totes les seves competències de supervisió en benefici de Frankfurt, en assegurar que la institució treballarà d'una manera "molt descentralitzada", mà a mà amb els bancs centrals nacionals.
A més, ha assegurat que el BCE donarà comptes sobre les seves tasques de supervisió.
