Els veïns del Raval es mobilitzen contra els narcopisos al barri

Alonso Carnicer / Sara GrimalActualitzat

Centenars de veïns del barri del Raval de Barcelona s'han manifestat per denunciar la degradació que provoca el tràfic de drogues que es fa des de prop d'un centenar d'habitatges ocupats, la majoria propietat de bancs i fons d'inversió.

La manifestació, convocada per la plataforma Veïnat del Raval, ha recorregut els carrers on hi ha narcopisos i han llegit un manifest amb el títol "No ens deixarem fer fora del Raval".

Denuncien la passivitat dels grans propietaris i els seus objectius especulatius, i exigeixen a les administracions i els jutges que actuïn per acabar amb la venda de droga. Els veïns, que pateixen cada dia sorolls, incidents i amenaces, no volen viure amb por.

 

En només un petit tram del carrer Riereta es van succeint baixos i pisos que han estat ocupats. Durant anys això no generava grans problemes de convivència, però, fa uns dos anys, des d'alguns d'aquests pisos es va començar a vendre heroïna i altres drogues, i tot va canviar.

Ho explica la Judit, veïna del carrer:

"Jo vivia molt tranquil·la i estava molt contenta d'estar aquí... i encara ho estic, i crec que ho podrem recuperar. Però, ara, quan els veïns volem sortir, mirem pel balcó a veure com està el pati, per decidir si sortim o no. La gent té por. La gent va acollonida. Fa cosa de dos anys, un any i mig, van començar a traficar, al número 3, al número 5. Hi ha baralles entre ells, amb matxets, a qualsevol hora del dia. Toxicòmans que entren i surten, que piquen a la porta a totes hores, xeringues a terra, gent que es punxa aquí al costat."

David Marimon també ho ha viscut:

"Estem parlant de gent que surt armada amb barres de ferro, amb matxets, hi ha autèntiques batalles campals. Clar, avises la policia, la policia ve, però quan arriba ja ha passat tot."

Els veïns dels carrers del Raval més afectats pel problema han identificat uns seixanta pisos on es trafica amb drogues, però creuen que en són molts més. Quan els usuaris d'un d'aquests pisos són desallotjats per la policia, no triguen a trobar un altre local on reprendre l'activitat, i a vegades tornen al mateix pis on s'estaven.

Alba Tor, com altres veïns del carrer Cardona, ha vist aquest moviment constant:

"I el problema és que la denúncia sempre l'han de fer els propietaris, per poder fer una ordre judicial. Sí que està bé que truquem els Mossos. Si els enxampen en el moment en què estan amb les drogues els poden fer fora, però estan molt ben gestionats, i saben com desfer-se ràpidament de les drogues."

 

El problema de fons és la gran quantitat de pisos buits que hi ha al Raval, una de les conseqüències dels anys de la crisi. Tal com explica Antoni Salas, membre de l'associació Acció Raval:

"Aquí hi ha cent pisos buits... D'aquests cent pisos, hi ha el problema afegit que la majoria no són de bancs, sinó que són de fons d'inversió, molts il·localitzables, en paradisos fiscals. En aquestes condicions és temible la gran capacitat de mudança dels narcotraficants."

La Judit, que és presidenta de la seva comunitat de veïns, descriu les dificultats per comunicar-se amb aquests propietaris:

"Nosaltres com a comunitat hem intentat denunciar la situació. És impossible comunicar-se amb el banc, jo els he enviat burofax, els he explicat mil vegades la situació, que fan foc a dintre, que trafiquen. És que ni tan sols et diuen si ho han denunciat, si han iniciat el procés de desnonament. Et veus indefens, desprotegit."

Per l'Alba Tor, com per molts altres veïns, hi ha un motiu ocult:

"Nosaltres, els veïns, el que pensem és que és un interès per part de les immobiliàries, per part dels bancs, per part dels propietaris, de netejar una mica aquest barri. Ara, als narcotraficants els deixen fer, no es denuncia, però amb els temps se n'aniran, i podran revendre aquests pisos, que estan a un preu més baix, a un preu molt més alt."

Al costat, al carrer Sant Vicenç, els veïns es coordinen i se senten units. Com la majoria de veïns participants en les protestes, diuen que en cap cas les mobilitzacions van en contra dels toxicòmans, que són una víctima més, ni contra les persones que ocupen pisos perquè no tenen un altre lloc per viure, sinó només contra els traficants i contra els interessos especulatius.

 

Ángeles García, veïna, ho explica així:

"A nosaltres no ens importa que ocupin les cases perquè hi puguin viure famílies, perquè els pisos estan pels núvols. Però famílies, i no aquesta classe de persones que els és igual punxar-se al mig del carrer, dormir a l'entrada d'un portal. Farem tot el que puguem per poder viure tranquils al barri i no viure amb por."

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut