Primer de Maig: Milers de manifestants per un salari digne i contra la precarietat

Milers de persones han participat a les manifestacions del Primer de Maig, molt centrades aquest any en la demanda de recuperació de salaris, que s'han desplomat durant els últims anys de la crisi. CCOO i UGT han fet la convocatòria de les marxes sota el lema "Ocupació estable, salaris justos i més drets socials".

Com cada any, al centre de Barcelona s'ha fet la marxa més important. Segons els organitzadors, hi havia 50.000 persones. La Guàrdia Urbana ho rebaixa fins a 5.000. Els manifestants han baixat per la Via Laietana fins a la plaça de la Catedral, amb moltes banderes i pancartes reivindicatives. Han encapçalat la manifestació els màxims representants de CCOO, Javier Pacheco, i la UGT, Camil Ros, acompanyats de la consellera de Treball, Dolors Bassa: la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i diversos representants polítics de les diferents formacions. Els treballadors de Codorniu i la impremta del grup Zeta, en tots dos casos afectats per un ERO, s'han fet especialment visibles durant la manifestació.

 

Els líders dels dos sindicats han avisat que la conflictivitat laboral anirà en augment si la patronal no aprova una pujada dels salaris. Consideren que la recuperació econòmica no ha arribat a les butxaques dels treballadors. Camil Ros ha remarcat:

"És el moment de la recuperació dels salaris. És el moment de dir, clar i fort, a Foment del Treball, que tenim aquí davant, que ja n'hi ha prou, que se'ns ha acabat la paciència. O pugen els salaris, o el conflicte està servit. Aquesta situació econòmica no és només per la crisi. La crisi ha estat una estafa i l'excusa per trencar el nostre model de benestar"

El líder de CCOO ha vinculat les reivindicacions dels treballadors al dret a decidir:

"Els drets socials del poble de Catalunya són pels qui viuen i treballen a Catalunya, i aquests drets socials han d'anar de la mà dels drets nacionals. Per això és l'hora de plantejar la centralitat de la radicalitat democràtica del dret a decidir"

Els sindicats reclamen, d'una banda, un augment salarial i, de l'altra, tancar d'una vegada per totes l'acord de la renda garantida de ciutadania. També exigeixen un augment del salari mínim fins als 1.000 euros abans que acabi la legislatura.

Aquest Primer de Maig també s'han fet manifestacions a la resta de capitals de demarcació. A Lleida, la manifestació ha començat a la plaça del Treball i ha acabat fa a la Rambla de Ferran, amb la lectura d'un manifest. Hi han participat entre 500 i 700 persones, segons els sindicats, una xifra semblant a la d'altres anys tot i el pont. La marxa ha comptat amb la presència de l'exlíder dels socialistes Pedro Sánchez. La manifestació ha recorregut diferents carrers de la capital del Segrià i entre els manifestants, hi hem pogut veure els treballadors del Grup Codorniu després que la companyia ha anunciat un ERO.

Unes 800 persones s'han manifestat a Girona sota una pancarta unitària que posava el focus en els nous convenis col·lectius, demanant que els increments de sou vagin en sintonia amb l'IPC. Un any més, la protesta tampoc ha estat aliena als conflictes laborals i les reivindicacions del territori. La vaga a Kluh Linaer, la indefinició en què es troba la plantilla de Tecnocom, la precarietat al sector turístic exemplificada amb l'hotel Don Juan o la reclamació que es desencalli el nou Trueta s'han deixat sentir tant al llarg de la manifestació com durant els parlaments.

I a Tarragona, entre els manifestants hi ha els treballadors de l'empresa de bolígrafs BIC, que ha anunciat un expedient de reducció d'ocupació.

 

Madrid: Contra la corrupció i crida per recuperar els salaris

 

La manifestació a Madrid l'han encapçalat els líders de Comissions Obreres, Josep Maria Álvarez, i de la UGT, Ignacio Fernández Toxo. Hi han participat també el líder de Podem. Pablo Iglesias, i el d'Esquerra Unida, Alberto Garzón.

La marxa ha començat a la plaça de Neptuno i ha acabat a la Puerta del Sol. Sota el lema: "No hi ha excuses. Al carrer!". Tant UGT com Comissions Obreres demanen un acord global per a la negociació col·lectiva i volen un debat social i polític per abordar els molts casos de corrupció que estan sortint a la llum.

Josep Maria Álvarez ha afirmat que la CEOE ha de saber que, "si no hi ha un conveni marc que serveixi de paraigua per a la negociació col·lectiva, el procés de negociació dels convenis sectorials i d'empresa es convertirà en un calvari per als empresaris".

El líder de CCOO, Fernández Toxo, ha reclamat un pla de xoc: "Espanya porta dos anys de creixement econòmic i ara l'economia ha d'alinear-se amb les necessitats de les persones. És un moment per establir un pla de xoc que no està als Pressupostos Generals de l'Estat presentats pel govern per l'ocupació, per l'eradicació de la pobresa, donant sortida a la Iniciativa Legislativa Popular de la renda mínima al Parlament."