Els romans ja caçaven balenes, segons demostrarien ossos trobats a Gibraltar

Primeres evidències que al Mediterrani hi va haver balenes grises i balenes franques
Els romans ja caçaven balenes, segons demostrarien ossos trobats a Gibraltar

Els romans ja caçaven balenes, segons demostrarien ossos trobats a Gibraltar

Primeres evidències que al Mediterrani hi va haver balenes grises i balenes franques
Xavier Duran Actualitzat
Cua de balena franca austral (Wikimedia Commons)

Cua de balena franca austral (Wikimedia Commons)

Per quina raó va desaparèixer de l'Atlàntic Nord la balena grisa? La resposta pot estar a latituds més baixes i, concretament, a l'estret de Gibraltar. Un equip internacional d'investigadors -quatre dones i tres homes- demostra que aquesta espècie de balena i una altra també de desapareguda, la balena franca, també van viure, encara que fos ocasionalment, al Mediterrani fa dos mil·lennis.

I la troballa ha fet als científics emetre una altra hipòtesi: potser els romans ja caçaven balenes. Actualment, es considera que els bascos van ser els primers que van organitzar una potent indústria per caçar aquests cetacis i explotar els seus productes. Anteriorment ja es capturaven aquests animals, però no hi ha proves de cap indústria prou desenvolupada per haver tingut impacte en les poblacions.

L'estudi l'ha fet un equip internacional liderat per Ana Rodrigues, de la Universitat de Montpeller. S'ha publicat a la revista "Proceedings of the Royal Society B". L'equip ha estudiat deu ossos de balena trobats a quatre jaciments arqueològics de la regió de Gibraltar. Es van fer en el context d'una recerca de la Universitat de Cadis per estudiar, precisament, si a l'antiguitat hi va haver aquí una indústria, ara com ara desconeguda, d'explotació de cetacis.

El que sí que hi havia en aquesta zona durant l'era romana era una potent indústria de processament de peix. I és en les ruïnes de quatre de les plantes s'hi van trobar els ossos. Com que solen estar molt fragmentats, els investigadors van recórrer a anàlisis d'ADN i de col·lagen -el principal component orgànic dels ossos- per confirmar que eren de balena i identificar a quines espècies pertanyien.

Els resultats indiquen que corresponien a tres exemplars de balena franca (Eubalaena glacialis) i a tres de balena grisa (Eschrichtius robustus). Es tracta d'espècies que no estan considerades entre les que històricament han estat pròpies del Mediterrani. Un altre os, en aquest cas trobat en un jaciment romà a Astúries, també pertany a una balena grisa.

El treball és un exemple de col·laboració entre experts de camps diversos. L'ha fet un equip multidisciplinar, on hi havia biòlegs, arqueòlegs i historiadors. Entre els materials estudiats hi ha textos de Plini el Vell, que al segle I de la nostra era descrivia la presència a la badia de Cadis de balenes que arribaven abans del solstici d'hivern i restaven amagades i en calma. És un senyal, diuen els biòlegs, que arribaven per criar.

I aquí arriba la hipòtesi principal dels autors: que en aquella zona hi havia un indústria balenera desconeguda fins ara. Reconeixen que cap de les proves aportades demostra que existís, però sí que els romans tenien mitjans, motius i oportunitat per caçar les balenes. I això hauria tingut un impacte en les poblacions d'aquestes dues espècies. Sobretot, tractant-se de balenes que arribaven per criar, hauria produït moltes baixes de femelles adultes, amb conseqüències demogràfiques nefastes.

Des de fa anys hi ha una discussió sobre quan es va extingir la balena grisa a l'Atlàntic -avui només es troba al Pacífic- i si el motiu de l'extinció va ser la pressió humana, principalment per la caça, o si es va produir algun canvi profund en l'ecosistema. Segons Àlex Aguilar, catedràtic de la Universitat de Barcelona i especialista en mamífers marins, els hàbits de la balena grisa la converteixen en un objectiu dels caçadors:

"El fet que aquesta espècie es reprodueixi a l'interior de llacunes fa que sigui molt vulnerable a l'explotació per part de l'home. Per això es pensa que devia d'haver estat una presa fàcil per als primitius baleners".

La conclusió és que potser els romans també haurien contribuït a la desaparició de la balena grisa i de la balena franca a l'Atlàntic. Dues espècies que fa dos mil anys podien ser usuals a certes zones del Mediterrani, tot i que fins ara no se'ls havia tingut en compte. Una troballa que, a part del seu interès ecològic, ajuda també a aprofundir en la història de l'imperi romà i de la indústria balenera.

 

TEMES:
Ciència Ecologia