Els reptes internacionals que Obama haurà d'afrontar
El nou president dels Estats Units, que té l'experimentada col·laboració de Hillary Clinton com a cap d'una diplomàcia que reclama protagonisme, hereta un llegat extremadament complex, ple d'amenaces i bombes de rellotgeria que haurà de desactivar.
En aquest mapamundi destaca, en primer lloc, el difícil repte de retirar en 15 mesos els 140.000 soldats nord-americans de l'Iraq i no deixar un país immers en el caos.
En l'altre escenari de l'anomenada lluita global contra el terrorisme, l'Afganistan, Obama hi vol més tropes i modificar estratègies amb els aliats, tot i que ha dit que bombardejarà el Pakistan si és un refugi de terroristes. Una nova visió que suposarà tancar de manera immediata un dels símbols més escandalosos del mandat de Bush: la presó de Guantánamo. Per clausurar el camp de detenció i modificar la política d'hegemonia fracassada, el president Obama compta amb Europa. Ofereix una política exterior multilateral i un diàleg de tu a tu. A canvi, exigeix la correspondència dels aliats.
Més difícil, tot i la mà estesa, ho tindrà amb Rússia, que amb la guerra de Geòrgia ha reivindicat el rol de superpotència que se li volia discutir. Moscou té un paper clau sobretot en el conflicte nuclear de l'Iran, un polvorí que pot incendiar una regió convulsa. Obama aposta per una fórmula que combina converses i fermesa.
Un diàleg que estén a tot un món musulmà molt recelós per les humiliacions i que dirigeix la mirada cap a l'enquistat conflicte entre Israel i els palestins. Obama ha rectificat les polèmiques declaracions que proclamaven Jerusalem com a capital jueva indivisible i opta per a un acord final que combini la seguretat per a Israel i la creació d'un estat palestí.
A l'Àsia, el nou president reclama al gegant xinès complicitats i respecte als drets humans, mentre que finalment a l'Amèrica Llatina tindrà en el brasiler Lula da Silva un interlocutor excepcional que li permetrà probablement obrir un històric diàleg amb la Cuba de Raúl Castro.
En l'altre escenari de l'anomenada lluita global contra el terrorisme, l'Afganistan, Obama hi vol més tropes i modificar estratègies amb els aliats, tot i que ha dit que bombardejarà el Pakistan si és un refugi de terroristes. Una nova visió que suposarà tancar de manera immediata un dels símbols més escandalosos del mandat de Bush: la presó de Guantánamo. Per clausurar el camp de detenció i modificar la política d'hegemonia fracassada, el president Obama compta amb Europa. Ofereix una política exterior multilateral i un diàleg de tu a tu. A canvi, exigeix la correspondència dels aliats.
Més difícil, tot i la mà estesa, ho tindrà amb Rússia, que amb la guerra de Geòrgia ha reivindicat el rol de superpotència que se li volia discutir. Moscou té un paper clau sobretot en el conflicte nuclear de l'Iran, un polvorí que pot incendiar una regió convulsa. Obama aposta per una fórmula que combina converses i fermesa.
Un diàleg que estén a tot un món musulmà molt recelós per les humiliacions i que dirigeix la mirada cap a l'enquistat conflicte entre Israel i els palestins. Obama ha rectificat les polèmiques declaracions que proclamaven Jerusalem com a capital jueva indivisible i opta per a un acord final que combini la seguretat per a Israel i la creació d'un estat palestí.
A l'Àsia, el nou president reclama al gegant xinès complicitats i respecte als drets humans, mentre que finalment a l'Amèrica Llatina tindrà en el brasiler Lula da Silva un interlocutor excepcional que li permetrà probablement obrir un històric diàleg amb la Cuba de Raúl Castro.
