Els rectors de la UPC, la UB i la UAB alerten que l'infrafinançament posa en perill l'excel·lència del sistema públic

Els rectors de la UPC, la UB i la UAB alerten que l'infrafinançament posa en perill l'excel·lència del sistema públic

Els rectors de la UPC, la UB i la UAB alerten que l'infrafinançament posa en perill l'excel·lència del sistema públic

ACN Barcelona.-Els rectors de les tres universitats públiques més antigues i més grans, la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han alertat aquest dilluns que l'infrafinançament del sistema posa en perill la seva excel·lència perquè el rejoveniment de les plantilles i el manteniment de les estructures no estan garantits amb els comptes actuals. Per això, ''a curt termini'', demanen arribar als 1.000 MEUR, 300 més dels que hi ha als comptes del 2017. A més, Joan Elias (UB), Margarida Arboix (UAB) i Enric Fossas (UPC) aposten per un model de finançament que garanteixi, ''de base'', les despeses corrents, nòmines i infraestructures.

Una universitat pública de Suècia disposa, cada any, de 18.000 euros per alumne, una d'Escòcia, 16.000 i una de Finlàndia, 12.000. A Catalunya, les universitats tenen 6.000 euro per estudiant. Aquest és un dels exemples que els rectors de les tres universitats més grans, acaparen el 70% dels estudiants universitaris a Catalunya, i més antigues, més de 25 anys, han posat aquest dilluns el matí per reivindicar una millora del sistema de finançament de les universitats públiques. Amb la crisi econòmica i les retallades de pressupost, el sistema universitari català ha perdut ingressos que no ha pogut revertir tampoc la pujada de taxes que assumeixen els alumnes. Així, el pressupost d'enguany és de 700 MEUR, però el abans de la crisi havia estat superior, al voltant dels 900. La davallada dels ingressos, d'entre un 20 i un 25%, no s'està revertint tot i la millora de l'economia i per aquest motiu, els rectors alerten de les conseqüències que pot tenir aquest ''infrafinançament''. Joan Elias, rector de la UB, creu que si no es canvia el plantejament actual i no s'inverteix més en ensenyament superior universitari, el sistema català pot perdre el qualificatiu ''d'excel·lent'' que fa temps que gaudeix apareixent en posicions destacades en diferents rànquings internacionals. Per Elias, s'està vivint d'una ''inèrcia'' impulsada als anys 80 però no serà possible mantnier-ho si no hi ha una aposta de Govern i de societat cap a les universitats, i ha destacat que els resultats obtinguts els darrers anys són gràcies al ''volutnarisme'' de professors i alumnes, però que s'està arribant al límit. El repte, el relleu generacionalUna de les conseqüències més evidents de la crisi econòmica i de la imposició d'unes taxes de reposició restrictives és, segons els rectors, l'envelliment de la plantilla. A la UB, la mitjana d'edat del professorat permanent és de 59 anys, mentre que a la Autònoma, el 66% dels professors tenen entre 45 i 65 nys, i un 35%, més de 55 anys. Per Margarida Arboix, amb aquestes dades s'està ''enfonsant'' la universitat, ja que no s'està treballant per crear carreres docents estables i amb perspectiva, i aquest fet ha generat ja, pèrdua de talent, traduït amb la marxa a l'estranger de professorat qualificat. Pels rectors, una nova política de contractacions també serviria per solucionar els problemes amb els professors associats ja que, tal com ha reconegut Arboix, els darrers anys s'ha utilitzat aquesta figura contractual per ''fer trampes'' ja que era l'única solució per incorporar professorat nou als centres. Cap a un nou modelEl rector de la UPC, Enric Fossas, ha explicat que demanen a Universitats canviar el model de finançament perquè el 90% del pressupost pugui cobrir les despeses de funcionament, és a dir, nòmines i manteniment d'infraestructures. En aquest sentit, els tres rectors han recordat que per volum i antiguitat, les universitats que representen tenen moltes despeses de manteniment que, abans de la crisi, podien sufragar amb pressupostos d'uns 20 MEUR i ara tot just 1,5. Per això, ha dit Fossas, el pressupost basal ha de garantir aquestes despeses. També ho ha defensat Arboix, que ha lamentat que sovint no es poden complir algunes normatives per manca de finançament.