Els rebels haitians avisen de l'imminent atac a la capital, Port-au-Prince

A Haití sembla que s'acosten hores decisives. Els rebels són a les portes de la capital i amenacen d'entrar-hi. La tensió és màxima i els ciutadans estrangers, entre els quals hi ha els espanyols, s'han apressar a sortir del país. Port-au-Prince està semiocupada per policies, delinqüents i partidaris armats del govern que esperen l'entrada dels rebels. Vista aquesta situació, França, l'antiga metròpoli, demana la dimissió del president Aristide. L'assalt rebel a la capital, Port-au-Prince, es preveu imminent. Els rebels asseguren tenir-la rodejada i reuneixen tres elements per assegurar l'èxit: capacitat armamentística, la moral alta i el suport de part de la població. Dominen més de la meitat del país. La incògnita, per tant, és si les milícies d'Aristide estan disposades a enfrontar-s'hi. A la capital, els carrers són plens de barricades. Les preparen els milicians progovernamentals, que, segons molts testimonis, també es dediquen a robar a la gent que passa. El caos i la por s'apoderen a poc a poc de la ciutat, com ja fa dies que planen a les poblacions en mans dels rebels. A Cap-Haïtien, disminueixen els pillatges, però continua la repressió contra els partidaris d'Aristide. La sort d'Aristide està pràcticament tirada. El president va enviar dues filles cap als Estats Units. Acorralat al seu palau, el president, acusat de corrupte i ineficaç, va perdre el suport de l'antiga metròpoli. França en va exigir la dimissió i va demanar el desplegament immediat d'una força de pau internacional. El descontrol a Haití és de tals proporcions que la colònia espanyola no va poder ser evacuada fins a última hora de dijous i va haver d'estar-se concentrada a l'aeroport de la capital a l'espera que arribés l'avió fletat que els havia d'evacuar de l'illa. El mateix li va passar a l'ONU, que no va poder evacuar el seu personal no indispensable, com tenia previst, degut a les barricades que hi havia a les carreteres d'accés a la capital.