Els Quinze volen firmar la nova Constitució europea després de l'1 de maig del 2004
Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han adoptat el projecte de Constitució per a la UE, elaborat durants setze mesos per la Convenció europea que ha presidit l'expresident francès, Valéry Giscard d'Estaing. El text servirà de document de base per a la Conferència Intergovernamental que, a partir del mes d'octubre, haurà de negociar i aprovar el text definitiu. En la discussió hi participaran també els deu estats de l'ampliació. L'objectiu que s'han proposat els Quinze és que el Tractat Constitucional es firmi "al més aviat possible" entre l'1 de maig del 2004 -data de l'ampliació- i les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny següent.
El projecte de Constitució, d'unes dues-centes pàgines i que ha estat redactat durant setze mesos per representants dels estats membres, de les institucions comunitàries i de la societat civil, està dividit en quatre apartats: principis bàsics de funcionament de la UE, carta europea de drets fonamentals, competències comunitàries i gestió.
Entre els punts més destacats, l'esborrany de Constitució suprimeix les actuals presidències rotatòries semestrals de la Unió, fixa en quinze el nombre definitiu de membres de la Comissió Europea i posa fi a les votacions per consens.
Segons el document, la UE tindrà un únic president durant cinc anys, elegit pels caps d'estat i de govern. La Comissió tindrà quinze comissaris, tant si la UE té 25 estats membres com si en té 30 o més. Això vol dir que s'acabaran les quotes de comissaris per països. Finalment, el punt més important és que es modifica substacialment el sistema de votació. A partir de l'aprovació i entrada en vigor de la Constitució europea, les decisions es prendran per majoria més un dels estats que representin el 60% de la població comunitària.
Després de l'estiu, els Quinze convocaran una Conferència Intergovernamental que podrà esmenar l'articulat de l'esborrany fins que els estats membres arribin a un acord definitiu. Espanya té previst convocar un referèndum l'any que ve, coincidint amb les eleccions europees, per aprovar la Constitució europea, que dos anys més tard podria entrar en vigor, una vegada aprovada i ratificada per tots els estats membres.
