Els Quinze són optimistes quant al creixement econòmic de la Unió cap a finals d'any
En vigílies del referèndum suec arran de l'adopció de l'euro, els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea van mostrar "un prudent optimisme" sobre la possibilitat que la recuperació econòmica arribi en la segona meitat del 2003. Els responsables de l'economia europea, reunits a la localitat alpina italiana de Stresa, van llançar una crida als electors suecs, que avui decideixen l'adopció de la moneda única, a favor de l'acceptació de l'euro. El comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Pedro Solbes, va animar els suecs a dir "sí" a l'euro, tot i que va puntualitzar que un "no" no perjudicaria la moneda europea.
"M'agradaria que Suècia pogués incorporar-se al grup, crec que seria bo per a Suècia i bo per a nosaltres. Però si al final no es produeix, la nostra tasca ha de seguir endavant", va manifestar el comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris, Pedro Solbes, a la reunió de l'Ecofin celebrada a la ciutat italina de Stresa. Segons les darreres enquestes, Suècia, després de l'assassinat de la ministra d'Afers Estrangers, Anna Lindh, que defensava l'entrada a l'euro, sembla que es decanta pel "sí".
Els ministres van mostrar a Stresa un "prudent optimisme" davant la possibilitat que tant la Unió com la zona euro emprenguin el camí de la recuperació econòmica en el segon semestre d'aquest any. El president del Banc Central Europeu (BCE), Wim Duisenberg, va dir que espera "una recuperació econòmica en el segon semestre del 2003, que serà progressiva i lenta i que seguirà el 2004". El president del Banc Central afirma que s'haurà d'esperar fins al segon semestre de l'any que ve per veure "com l'economia europea recupera el seu potencial de creixement", que està entorn del 2,5%.
Pel que fa al tipus de canvi, Duisenberg va indicar que "ha tornat a nivells conformes a la seva mitjana històrica" i la situació del compte corrent en la zona euro és "generalment equilibrada", per la qual cosa no hi ha motius de queixa. Pels suecs, tanmateix, té més importància els dèficits públics d'Alemanya i França, així com els seus efectes sobre el Pacte d'Estabilitat i Creixement, que no pas la situació econòmica d'Europa, a l'hora d'acceptar la moneda única.
En aquest sentit, els ministres d'Economia i Finances dels Quinze van demanar a França que torni a la disciplina pressupostària i que respecti el Pacte d'Estabilitat, cosa que implica reduir el dèficit públic, que el 2002 va arribar al 3,1% i que el 2004 podria fregar el 4%. El ministre d'Economia, Francis Mer, va respondre que el seu país estaria en condicions de respectar el sostre màxim del 3% del PIB el 2005, un any després del que li demanen els Quinze.
