Els Quinze debaten una reforma de la PAC que desvincula parcialment les ajudes de la producció

Els ministres d'Agricultura dels Quinze discuteixen a porta tancada l'última proposta de reforma de la política agrària comuna presentada per la Comissió Europea i la presidència grega de torn de la UE. Els aspectes més destacats, i també els que generen més controvèrsia, són la reducció de les ajudes directes i la desvinculació de les subvencions a la producció.
Els Quinze debaten una reforma de la PAC que desvincula parcialment les ajudes de la producció
Luxemburg

Els Quinze debaten una reforma de la PAC que desvincula parcialment les ajudes de la producció

Els ministres d'Agricultura dels Quinze discuteixen a porta tancada l'última proposta de reforma de la política agrària comuna presentada per la Comissió Europea i la presidència grega de torn de la UE. Els aspectes més destacats, i també els que generen més controvèrsia, són la reducció de les ajudes directes i la desvinculació de les subvencions a la producció.
Actualitzat
La presidència grega de la UE i el comissari d'Agricultura, Franz Fischler, han presentat davant el Consell un segon text de compromís amb l'objectiu de tancar les llargues negociacions que mantenen per a la reforma de la política agrària comuna (PAC). La reforma defensada per Fischler proposa, com a punts principals, la desvinculació parcial de les ajudes directes a la producció ¿i no total, com es plantejava en el projecte inicial-; la reducció de les ajudes que es donen als pagesos per reorientar-ne una part cap a projectes de desenvolupament rural, i la reducció dels preus d'intervenció de cereals i llet. Pel que fa a la desvinculació de les ajudes a la producció, el nou text estableix que per a les zones desafavorides només es deslligui de la producció el 70% de les subvencions en el cas dels cultius herbacis, i que el 30% restant continuï lligat a la producció. A més, preveu una desvinculació parcial per als sectors ramaders. El mes de gener passat, Brussel·les va proposar desvincular totalment les ajudes de la producció i, com a contrapartida, establir una prima per hectàrea o explotació, pagada per referències històriques. Aquesta idea va ser durament criticada per 11 estats membres, entre els quals, Espanya, durant les discussions sobre la reforma. La proposta estableix també una retallada de les ajudes a partir del 2005 que començaria amb un 3% i que s'aniria ampliant a un 4% el 2006, i a un 5% el 2007. Aquestes retallades es canalitzarien per finançar el desenvolupament rural. Segons Espanya, les propostes són un pas endavant i contraresten els efectes que la reforma podria haver tingut en àrees de baixa producció. Tot i això, Arias Cañete creu que encara hi pot haver més progressos en la desvinculació parcial i en sectors com el farratge o la fruita seca.