Els quatre únics rescats cobrats per la Generalitat des de l'entrada en vigor de la normativa

El govern català només ha fet gestions per cobrar en cinc casos, un dels quals va quedar impagat perquè el rescatat es va declarar insolvent

RedaccióActualitzat

L'1 d'octubre del 2009 va entrar en vigor la taxa per salvaments al medi natural. En aquests gairebé sis anys, la Generalitat només ha fet gestions per cobrar en cinc casos.

El primer va tenir lloc el març del 2011. Va ser el rescat de tres persones que intentaven travessar el riu Muga, tot i que el pas estava barrat amb tanques a causa de la crescuda del cabal. Es van mobilitzar quatre vehicles i vuit bombers. Per aquest operatiu es van cobrar 507,82 euros.

Aquell mateix dia també es va haver de rescatar un esquiador, a Masella, que va quedar atrapat per una allau quan esquiava fora de pistes, malgrat que l'accés estava tancat. Hi van intervenir tres helicòpters, nou vehicles terrestres i 35 bombers. L'import inicial que es va sol·licitar va ser de més de 18.000 euros, però l'afectat va recórrer i va acabar pagant 2.393 euros.

El maig del 2013 els bombers van haver de salvar l'ocupant d'un vehicle que travessava el riu Segre, a la partida de Rufea, a Lleida. Van intervenir-hi vuit efectius i cinc vehicles. L'import pel servei es va calcular en 988 euros. En aquest cas, però, la persona rescatada es va declarar insolvent i no va pagar.

L'agost del 2014 es va posar en marxa un dispositiu per trobar dues persones desaparegudes entre Queralbs i Ribes de Freser. Al final, van aconseguir arribar fins al seu vehicle elles soles i van marxar sense avisar, de manera que set bombers i tres vehicles van continuar la cerca, inútilment. Per aquest motiu, es va fer pagar als afectats 838 euros.

L'últim cas va passar a Tortosa el novembre de l'any passat, quan es va rebre una trucada demanant un rescat al canal esquerre del riu Ebre, sense que hi hagués motius objectius per sol·licitar el servei.

Van donar l'alerta que una persona havia caigut al riu per fer venir els equips de rescat. Realment, havia caigut un senglar. En un primer moment van trucar avisant de l'accident de l'animal, però com que no els van fer cas, van insistir assegurant que es tractava d'una persona.

Es van mobilitzar set efectius i tres vehicles i es van cobrar 366 euros.

A banda dels rescats fets per la Generalitat, els ajuntaments també fan aquests tipus d'operacions i alguns han imposat sancions si la causa ha estat una imprudència del rescatat. 

L'Ajuntament del Port de la Selva va cobrar a una família francesa 1.400 euros per un operatiu de rescat. La família navegava per la cala Galera quan la filla de 18 anys va tenir una enrabiada perquè s'havia barallat amb la mare i es va llançar a l'aigua. Després de veure-la arribar a les roques, els pares se'n van desentendre i van tornar amb el vaixell a port. Cinc hores després van donar l'alerta.

La recerca va obligar a mobilitzar efectius municipals, Mossos d'Esquadra, Bombers, una ambulància i Salvament Marítim. El dispositiu es va muntar poc després de les onze de la nit, quan la mare els va avisar dient-los que feia unes cinc hores que el matrimoni no sabia res de la seva filla.

Pels voltants de dos quarts de dues de la matinada, Salvament Marítim va localitzar la jove a bord d'un veler i la va portar fins a port. 

Quan es paga i per què?

La llei estableix tres supòsits a partir dels quals l'actitud de les pesones rescatades es considera negligent i, per tant, se'n cobra el cost:

- Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses
- Si les persones rescatades no duen l'equipament adequat a l'activitat
- Si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius justificats

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut