Els pressupostos del 2014 no preveuen més retallades, però no recuperaran les que ja s'han fet
El govern compta de tenir els pressupostos per al 2014 enllestits a finals d'octubre i aprovats a principis d'any. El conseller Mas-Colell s'ha proposat mantenir el capítol de despeses intacte: no hi hauria més retallades, però tampoc s'hi farà marxa enrere.
RedaccióActualitzat
La conselleria d'Andreu Mas-Colell treballa per quadrar els números sense haver de preveure més retallades, donant protagonisme al capítol de la recaptació, desplegant tots els impostos aprovats i renovats, i exigint a Madrid el deute acumulat.
Prioritzar els ingressos és la norma que s'ha marcat el conseller Mas-Colell de cara a elaborar els pressupostos de l'any que ve. S'ha proposat, doncs, que el capítol de despeses es mantingui intacte. O sigui que, en principi, no hi haurà més retallades extres, però tampoc es recuperarà el que fins ara s'ha reduït o suprimit, com per exemple la paga extra als funcionaris.
De l'últim Consell de Política Fiscal en va sortir l'objectiu de l'1,58% per a aquest any, que obligarà a ajustar uns 2.000 milions d'euros el 2013. Un ajust excessiu per a Mas-Colell, que sempre ha reclamat més marge a Madrid.
El ministeri, però, no ha cedit per a aquest any, ni per al vinent, amb un objectiu de l'1% per a les comunitats. Això obligarà a ajustar pel cap baix 1.200 milions d'euros, que en seran més, perquè l'escenari d'interessos del deute i de pagaments diferits obligarà el conseller a quadrar per altres bandes.
D'on sortiran els diners?
I d'on sortiran aquests diners, si no es vol retallar més? D'una banda, el 2014 serà l'any en què tota la bateria de nous impostos i l'actualització de tributs --que van pactar CiU i Esquerra en l'acord de legislatura-- donaran els seus fruits plenament.
És el cas de la nova reforma de successions, els retocs a transmissions patrimonials i també a l'impost de patrimoni, o el gravamen a les nuclears i a les grans superfícies, la taxa sobre els pisos buits, l'eurovinyeta o l'impost sobre les begudes amb excés de sucre.
Però Mas-Colell també té una llista per a Montoro, a qui reclamarà els deutes acumulats per la disposició addicional tercera de l'Estatut, que no retalli els 500 milions d'euros anunciats en les transferències derivades del finançament i que compensi la prohibició d'aplicar l'impost sobre dipòsits bancaris.
Alhora, també confia que el nou model de finançament, que hauria d'entrar en vigor el 2014, aporti més recursos a Catalunya. De tot plegat, de moment, no n'hi ha xifres concretes, però alguns càlculs situen entre 1.500 i 2.000 milions d'euros els que podrien entrar de més a les arques públiques l'any que ve. Unes previsions potser un xic optimistes, que caldrà concretar en el paper dels pressupostos.
Prioritzar els ingressos és la norma que s'ha marcat el conseller Mas-Colell de cara a elaborar els pressupostos de l'any que ve. S'ha proposat, doncs, que el capítol de despeses es mantingui intacte. O sigui que, en principi, no hi haurà més retallades extres, però tampoc es recuperarà el que fins ara s'ha reduït o suprimit, com per exemple la paga extra als funcionaris.
De l'últim Consell de Política Fiscal en va sortir l'objectiu de l'1,58% per a aquest any, que obligarà a ajustar uns 2.000 milions d'euros el 2013. Un ajust excessiu per a Mas-Colell, que sempre ha reclamat més marge a Madrid.
El ministeri, però, no ha cedit per a aquest any, ni per al vinent, amb un objectiu de l'1% per a les comunitats. Això obligarà a ajustar pel cap baix 1.200 milions d'euros, que en seran més, perquè l'escenari d'interessos del deute i de pagaments diferits obligarà el conseller a quadrar per altres bandes.
D'on sortiran els diners?
I d'on sortiran aquests diners, si no es vol retallar més? D'una banda, el 2014 serà l'any en què tota la bateria de nous impostos i l'actualització de tributs --que van pactar CiU i Esquerra en l'acord de legislatura-- donaran els seus fruits plenament.
És el cas de la nova reforma de successions, els retocs a transmissions patrimonials i també a l'impost de patrimoni, o el gravamen a les nuclears i a les grans superfícies, la taxa sobre els pisos buits, l'eurovinyeta o l'impost sobre les begudes amb excés de sucre.
Però Mas-Colell també té una llista per a Montoro, a qui reclamarà els deutes acumulats per la disposició addicional tercera de l'Estatut, que no retalli els 500 milions d'euros anunciats en les transferències derivades del finançament i que compensi la prohibició d'aplicar l'impost sobre dipòsits bancaris.
Alhora, també confia que el nou model de finançament, que hauria d'entrar en vigor el 2014, aporti més recursos a Catalunya. De tot plegat, de moment, no n'hi ha xifres concretes, però alguns càlculs situen entre 1.500 i 2.000 milions d'euros els que podrien entrar de més a les arques públiques l'any que ve. Unes previsions potser un xic optimistes, que caldrà concretar en el paper dels pressupostos.
