Els presidents de Sèrbia i Montenegro i de Croàcia es demanen perdó per la guerra als Balcans
Els presidents de Sèrbia i Montenegro i de Croàcia s'han excusat mútuament pel mal que els dos països es van fer l'un a l'altre durant la guerra fratricida que els va enfrontar del 1991 al 1995. Els dos presidents s'han demanat perdó durant la visita oficial que el líder croat Sptipe Mesic ha fet a Belgrad, la primera a aquest nivell des que Croàcia va proclamar la seva independència de l'antiga Iugoslàvia l'any 1991. Aquest fet va desencadenar una ferotge guerra entre les forces croates i els rebels serbis, que tenien el suport polític i militar del règim de Belgrad, dirigit aleshores per Slobodan Milosevic.
Vuit anys després d'una guerra fratricida que va costar 20.000 morts entre 1991 i 1995, els presidents de Sèrbia i Montenegro i de Croàcia s'han presentat excuses mútues pels mals que els seus països s'han fet l'un a l'altre. Igual que va fer David Ben Gurion, un dels fundadors de l'estat d'Israel, en referència a l'holocaust, tots dos presidents han responsabilitzat els individus i no els pobles de les atrocitats comeses en territori de l'antiga Iugoslàvia.
La visita de Stipe Mesic és la primera d'un president de Croàcia des de la independència d'aquesta antiga república iugoslava catòlica, que constituïa amb la Sèrbia ortodoxa l'eix de la Iugoslàvia comunista fundada el 1943 pel mariscal Tito i desapareguda el 1991.
Establertes el 1996, les relacions entre Zagreb i Belgrad han començat a millorar després de la mort del president croat Franjo Tudjman, al final del 1999, seguida un any més tard de la caiguda del règim de Slobodan Milosevic.
Les qüestions que encara separen tots dos països són tan doloroses com difícils. Es tracta del retorn dels refugiats, al voltant de 200 serbis, la restitució dels seus béns immobles i el parador dels desapareguts. Tot, conseqüència d'un lustre de guerra sense límits.
