Lleida

Els periodistes d'Antena 3 guardonats amb el "Pica d'Estats" dediquen el premi a Ricardo Ortega

El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va presidir l'acte de lliurament del XV Premi Internacional "Pica d'Estats" de Premsa, Ràdio i Televisió, que havia estat ajornat el dia 12 de març com a conseqüència de l'atemptat de Madrid. Precisament, un dels moments més emotius de la cerimònia va ser quan els guanyadors en la categoria de Televisió, els periodistes del programa "Espejo Público" d'Antena 3 TV, van dedicar el guardó al seu company Ricardo Ortega, mort recentment a Haití, i a les víctimes de l'atemptat de l'11 M a Madrid.

Actualitzat
Els periodistes Juan José Armario i Enrique Campo, en l'apartat de redacció i Pablo Figueras i Jorge Martínez, en l'apartat d'imatge, són els autors dels dos reportatges guanyadors: "La feria de las ilusiones" i "Escondidos en la nieve" que van asistir ahir al lliurament dels premis. Els dos reportatges tracten respectivament sobre la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega i les possibilitats que ofereix el Pirineu de Lleida pel que fa al gaudir de la neu. En l'apartat de Premsa Especialitzada en viatges i turisme el premi el va recollir Jaume Pifarré en representació de la revista El Mundo de los Pirineos guardonada pel reportatge "50 rutas fàciles para niños y niñas montañeros" , publicat al juny de 2003 en una edició especial i elaborat pel mateix equip editor. També van ser presents a l'acte de lliurament de premis els guardonats pel millor treball dels Mitjans de comunicació de les Terres de Lleida. El premi ha estat ex-aequo per a "Esglésies amb campana d'obús", escrit per Ramon Ignasi Canyelles a la revista mensual La Palanca, editada a Artesa de Segre (la Noguera), i per al reportatge televisiu "En Guim a la ciutat dels oficis perduts", de Carles Porta, emès per Lleida TV el gener de 2003. En la categoria de Premsa escrita d'informació general el premi va ser pel reportatge "La noche más corta en llamas", centrat en la festa de les Falles al Pirineu de Lleida i publicat al suplement de Motor y Viajes d'El Heraldo de Aragón, el 21 de juny de 2003. Els periodistes guardonats son Angel Uña i César López. Per la seva banda, el periodista i fotògraf Oriol Alamany, va rebre el guardó a la Trajectòria del XV Premi "Pica d'Estats". Alamany va ressaltar els valors naturals de les Terres de Lleida i el "gran parc temàtic" que conformen les seves muntanyes i espais naturals. Els guanyadors estrangers d'aquesta quinzena edició del Premi Internacional "Pica d'Estats" de Premsa, Ràdio i Televisió, l'americà Kenneth Glantz, autor del reportatge "'Chariots of Fire' Trek in the Pyrenees" ("La ruta Carros de Foc als Pirineus"), publicat al dominical del New York Times amb el psedonim de Ken Chowder, el 29 de juny de 2003 (Millor treball de Premsa Internacional), i l'alemany Georg Bayerle, guanyador del premi al Millor treball de Ràdio per una sèrie de tres reportatges, "Encrucijada románica: la Seu d¹Urgell", "En el valle de los cien lagos: Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici" i "Llamas en los Pirineos: rituales de fuego en el día del solsticio de verano". El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, va remarcar l'important increment de participació que ha tingut el premi des de la seva creació, passant de 32 treballs l'any 1989 a 182 en la present edició. Gavín també va destacar que el "Pica d'Estats", el guardó turístic més prestigiós i amb més dotació econòmica de l'Estat, esperona el turisme, promou la protecció del nostre patrimoni i incentiva els periodistes, alhora que reconeix la important tasca divulgadora dels mitjans. La dotació econòmica del XV Premi "Pica d'Estats" és de 36.000 euros, distribuïts en 7 categories: Premsa d'informació general, Ràdio, Televisió, Premsa especialitzada i Premsa internacional, amb una dotació de 6.000 euros per a cadascuna. També s'hi inclouen dos guardons més de 3.000 euros destinats a la trajectòria al "Pica d'Estats", i un segon guardó per als mitjans de comunicació d'àmbit local de Lleida, que en aquesta ocasió va ser ex aequo.
Anar al contingut