Els partits podran enviar missatges electorals al mòbil sense consentiment

Els partits polítics podran enviar propaganda electoral per Whatsapp, per correu electrònic o via missatges a les xarxes socials, sense que l'usuari hi hagi donat el consentiment previ.

Aquesta pràctica que tenen prohibida les empreses d'acord amb la llei, ara la podran començar a utilitzar els partits en els períodes de campanya electoral després que el Senat hagi aprovat la llei de protecció de dades, una norma que afecta una desena més de lleis com la del Règim Electoral General, la LOREG.

El text s'ha aprovat sense modificacions, ja que PP i PSOE han rebutjat totes les esmenes presentades. Tot i que la norma va ser tramitada al Congrés amb un consens unànime de tots els grups, aquest s'ha trencat al Senat.

Denuncien que es podran fer "perfils ideològics"

Hi han votat en contra els 21 senadors, els d'Units Podem, Compromís, Nova Canaries i Bildu, que han recollit les protestes d'internautes i experts en dret digital.

Alerten que la llei permetrà rastrejar dades personals i opinions polítiques a les xarxes per fer perfils ideològics i personalitzar la propaganda en campanya electoral.

La polèmica gira entorn de l'article "58 bis" de la disposició tercera de la llei, el que regula la utilització de mitjans tenològics i dades personals per a les activitats electorals dels partits.

Aquest article estableix que "els partits polítics, coalicions i agrupacions electorals podran utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d'accés públic per a la realització d'activitats polítiques durant el període electoral". I afegeix:

"La recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de les persones que duen a terme els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals es trobarà emparada en l'interès públic únicament quan s'ofereixin les garanties adequades."

La suposada motivació d'aquest article de la llei és evitar nous casos d'utilització il·lícita d'informació personal per a finalitats electorals, com va passar en l'escàndol de la consultora "Cambridge Analytica", vinculada a la campanya que va donar la victòria a Trump, i que va acabar tancant arran de la polèmica.

L'empresa va tenir accés a dades personals d'usuaris de Facebook, sense el seu consentiment, que posteriorment van ser utilitzades per enviar-los materials de campanya d'acord amb la seva ideologia i preferències.

Tot i aquesta voluntat, l'expert en dret digital Borja Adsuara adverteix que el panorama que s'obre amb la nova llei és "molt pitjor" que el plantejat per Cambridge Analytica.

Segons Adsuara, el text no precisa res sobre les "garanties adequades" que es relacionen al suposat interès públic de la norma. Explica també que la propaganda electoral no tindrà la consideració de correu comercial, com explícita l'article 58 bis, contràriament al que la normativa europea estableix.

"L'enviament de propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria i la contractació de propaganda electoral en les xarxes socials o mitjans equivalents no tindran la consideració d'activitat o comunicació comercial."

Des d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea consideren que l'aplicació d'aquest text pot ajudar els partits a crear "perfils ideològics dels ciutadans i ciutadanes". La seva senadora Celia Cánovas ho ha qualificat de "molt perillós".

"L'actual legislació atorga a les dades ideològiques de la ciutadania una protecció de caràcter especial. Amb tot, la nova Llei Orgànica de Protecció de Dades suposa una perillosa involució en aquest sentit."

Segons Cánovas, en un moment en què "grups d'extrema dreta utilitzen les denominades 'fake news' per difondre els seus missatges és alarmant que aquesta llei deixi via lliure perquè la informació que pertany a la ciutadania pugui utilitzar-se per a aquestes finalitats".

El seu partit ja ha anunciat que ho recorrerà al Tribunal Constitucional.

L'Agència de Protecció de Dades ho nega

En les últimes hores, l'Agència de Protecció de Dades ha defensat el text. Afirma que no permet el tractament de dades personals ni l'enviament d'informació personalitzada basada en perfils ideològics. Segons diuen en una nota, l'únic que permet és que els partits puguin obtenir informació per poder "polsar les inquietuds dels ciutadans".

"El projecte només permet la recopilació per part dels partits polítics de dades personals relatives a opinions polítiques per obtenir informació que els permeti polsar les inquietuds dels ciutadans amb la finalitat de poder donar-los resposta en les seves propostes electorals."

Davant d'aquests aclariments, l'advocat Borja Adsuara assegura que el fet que l'Agència de Protecció de Dades hagi hagut de manifestar "la seva interpretació" respecte la redacció de la norma confirma que "no és gens clara". I adverteix que no és "la interpretació" de l'Agència de Protecció de Dades la que es publicarà finalment al BOE, sinó el text tal com està redactat.

L'advocat insisteix que les lleis "han de ser clares" i que la millor garantia per evitar certes pràctiques és "prohibir-les directament, com fa el mateix reglament europeu".

PP i PSOE defensen la llei

Els grups majoritaris al Senat s'han manifestat tranquils amb la redacció de la norma. La senadora socialista Begoña Nasarre ha defensat que la llei és un "gran pas endavant" per garantir la seguretat jurídica dels ciutadans.

Nasarre defensa que la llei "no permet" el tractament de dades personals per a "l'elaboració de perfils basats en opinions polítiques" i defensa que els "dubtes" generats es puguin aclarir en el posterior reglament que es desenvoluparà de la llei, o com prèviament havia plantejat el senador d'ERC, Ángel Estradé, demanant els informes jurídics corresponents.

La popular María Rosa Vindel ha assegurat que és una llei "molt consensuada" i "bona, malgrat les alarmes que causa".

Amb aquesta llei s'adapta l'ordenament espanyol al nou reglament europeu de protecció de dades que va entrar en vigor el 25 de maig passat. La normativa requereix a les empreses un consentiment explícit de l'afectat per poder utilitzar les seves dades per a finalitats diferents d'aquelles per a les quals ho va autoritzar inicialment.

Entre les altres qüestions que recull, hi ha el dret a la desconnexió laboral, el de l'"oblit" a internet, el de "neutralitat" o el testament virtual. Un cop publicada al BOE, la norma entarà en vigor.