Els partits catalans que rebutgen l'últimàtum del TSJC, dividits entre el desacatament o la via política
L'últimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè el castellà sigui també llengua vehicular a les escoles en un termini de dos mesos ha caigut com un gerro d'aigua freda. El rebuig de la majoria dels partits catalans, tret del PP i Ciutadans, és contundent. El principal argument és unànime: la sentència ataca un sistema, el d'immersió lingüística en català, que no genera conflicte i que és una eina efectiva de cohesió. No hi ha unanimitat, però, sobre com afrontar la sentència, malgrat que el govern ha anunciat que la recorrerà. L'escola concertada, de manera unitària, s'afegeix a les veus que defensen l'actual model com a garantia de cohesió social.
Per Convergència i Unió, l'ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, motivat per una sentència prèvia del Tribunal Suprem, s'ha de resoldre per la via política. Josep Antoni Duran i Lleida creu que és un atac en tota regla "al cor d'un sistema educatiu que funciona i té nombrosos avals internacionals, però no és partidari del desacatament.
Assegura que combatran la sentència fins al final. Una de les opcions, segons el democratacristià, seria presentar un recurs d'empara davant del Constitucional. Tot i que Duran i Lleida ha assegurat que "entén" que hi hagi crides socials a la insubmissió judicial, creu que seria una irresponsabilitat que la fes el govern.
El PSC ha estès la mà al govern per col·laborar en la defensa d'un model que Joaquim Nadal qualifica d'exitós. El portaveu socialista subratlla que preserva i defensa la cohesió soical i que ha funcionat molt bé durant molts anys.
Iniciativa, Esquerra i Solidaritat demanen al govern que no apliqui la sentència, que assumeixi responsabilitats i també que protegeixi el professorat. Esquerra, a més, fa una crida a la societat civil a sortir al carrer.
De pas definitiu i de nova etapa en l'educació ho qualifiquen Ciutadans, que volen que s'apliqui de seguida. El Partit Popular també se'n felicita.
El recurs que ha anunciat que presentarà el govern té, ara per ara, poques possibilitats de prosperar.
En cas d'incompliment i, si la fiscalia hi actués, l'executiu hauria d'afrontar penes que van des de la multa econòmica fins a responsabilitats penals, com la inhabilitació per a càrrec públic.
Reacció unitària de l'escola concertada
Les quatre patronals que apleguen l'escola concertada, tant confessional com aconfessional, troben inaudit que la vintena de famílies que de mitjana reclamen cada curs el castellà com a llengua vehicular vulguin canviar tot un sistema educatiu.
Aquests centres defensen la immersió lingüística perquè asseguren que afavoreix que no es creïn dos pobles a Catalunya segregats per la llengua i perquè ajuda a integrar els immigrants i a garantir la supervivència del català. I critiquen qui assegura que existeix un conflicte lingüístic o dificultats d'aprenentatge.
Les escoles concertades creuen que el sistema actual, en què el mateix professor atén en castellà els alumnes que ho demanen, garanteix els drets d'aquestes famílies sense suposar un sobrecost per al sistema que en la situació econòmica actual, diuen, seria inassumible.
Assegura que combatran la sentència fins al final. Una de les opcions, segons el democratacristià, seria presentar un recurs d'empara davant del Constitucional. Tot i que Duran i Lleida ha assegurat que "entén" que hi hagi crides socials a la insubmissió judicial, creu que seria una irresponsabilitat que la fes el govern.
El PSC ha estès la mà al govern per col·laborar en la defensa d'un model que Joaquim Nadal qualifica d'exitós. El portaveu socialista subratlla que preserva i defensa la cohesió soical i que ha funcionat molt bé durant molts anys.
Iniciativa, Esquerra i Solidaritat demanen al govern que no apliqui la sentència, que assumeixi responsabilitats i també que protegeixi el professorat. Esquerra, a més, fa una crida a la societat civil a sortir al carrer.
De pas definitiu i de nova etapa en l'educació ho qualifiquen Ciutadans, que volen que s'apliqui de seguida. El Partit Popular també se'n felicita.
El recurs que ha anunciat que presentarà el govern té, ara per ara, poques possibilitats de prosperar.
En cas d'incompliment i, si la fiscalia hi actués, l'executiu hauria d'afrontar penes que van des de la multa econòmica fins a responsabilitats penals, com la inhabilitació per a càrrec públic.
Reacció unitària de l'escola concertada
Les quatre patronals que apleguen l'escola concertada, tant confessional com aconfessional, troben inaudit que la vintena de famílies que de mitjana reclamen cada curs el castellà com a llengua vehicular vulguin canviar tot un sistema educatiu.
Aquests centres defensen la immersió lingüística perquè asseguren que afavoreix que no es creïn dos pobles a Catalunya segregats per la llengua i perquè ajuda a integrar els immigrants i a garantir la supervivència del català. I critiquen qui assegura que existeix un conflicte lingüístic o dificultats d'aprenentatge.
Les escoles concertades creuen que el sistema actual, en què el mateix professor atén en castellà els alumnes que ho demanen, garanteix els drets d'aquestes famílies sense suposar un sobrecost per al sistema que en la situació econòmica actual, diuen, seria inassumible.
