Els partits acorden que la proposta d'estructura de l'Estatut esmenti la "nació catalana"

L'índex, acordat per unanimitat, tot i que provisional, mostra novetats importants del nou Estatut, com la voluntat de definir Catalunya com a nació. Un pas endavant, tenint en compte que l'actual text només parla de nacionalitat. També s'hi incorporen altres aspectes, com la capitalitat de Barcelona, la convocatòria de consultes populars per part de la Generalitat, nous drets sobre societat de la informació i noves competències sobre immigració. Aspiracions consensuades pel tripartit i CiU. El PP s'hi ha afegit pel bé del consens, però adverteix que la voluntat de parlar d'aquestes qüestions no indica un resultat final. El govern català anima a continuar per la via del consens. L'índex consta d'un preàmbul i onze títols, sis més que en l'actual Estatut. La ponència començarà ara a desenvolupar-los un per un començant per les relacions de Catalunya amb la Unió Europea. El futur Estatut d'Autonomia de Catalunya, que elaborarà el Parlament, recull en el seu primer guió de treball la participació de la Generalitat de Catalunya en els organismes de l'Estat, en els europeus i en els tractats internacionals. El Títol Primer tracta dels drets i deures dels catalans, tant individuals com socials. El Títol Segon fa referència a les institucions de Catalunya: Generalitat, Parlament, Presidència de la Generalitat, Govern i altres institucions, entre les quals hi ha, per primera vegada, el Consell Audiovisual de Catalunya. En els títols Tercer, Quart i Cinquè, s'estableixen les competències en diferents àmbits de la Generalitat i la seguretat. El Títol Sisè tracta de les relacions de la Generalitat amb l'Estat, en l'àmbit jurídic i pràctic, com per exemple la participació d'aquesta en el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, el Banc d'Espanya, l'Agència Tributària, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, la Comissió del Sistema Elèctric Nacional, la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, l'Agenda de Protecció de Dades, el Consell de RTVE i altres. En el Títol Setè s'estableixen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea, la seva participació en els òrgans de govern de la Unió Europea i l'accés al Tribunal de Justícia de la UE. El Títol Vuitè tracta de l'acció exterior de la Generalitat, com les oficines de la Generalitat a l'estranger, la presència de Catalunya en els organismes internacionals, les relacions amb el Consell d'Europa, l'actuació de la Generalitat en l'Euroregió de l'Arc Mediterrani Occidental i la cooperació transfronterera i interregional. El capítol novè tracta de les finances de la Generalitat, que parla de: "la cessió de tributs estatals a la Generalitat, la potestat normativa, la potestat de crear tributs propis, l'administració tributària, l'autonomia de la despesa, el finançament dels ens locals, el patrimoni de la Generalitat i l'emissió de deute públic". Finalment el Títol Desè tracta de la reforma de l'Estatut, i s'hi afegeixen les disposicions addicionals, transitòries i finals que es pactin.