Els palestins commemoren el segon aniversari d'una Intifada que ja ha causat més de 2.500 morts

Els palestins commemoren avui el segon aniversari de la polèmica visita d'Ariel Sharon a l'esplanada de les Mesquites de Jerusalem, considerada com l'inici de la segona Intifada. Centenars de persones han sortit al carrer a diverses ciutats de la franja de Gaza mentre els militars hebreus continuen assetjant el president palestí a Ramallah. Arafat ha assegurat, en un missatge telefònic, que continuarà lluitant fins aconseguir l'estat palestí.
Els palestins commemoren el segon aniversari d'una Intifada que ja ha causat més de 2.500 morts
Pròxim Orient

Els palestins commemoren el segon aniversari d'una Intifada que ja ha causat més de 2.500 morts

Els palestins commemoren avui el segon aniversari de la polèmica visita d'Ariel Sharon a l'esplanada de les Mesquites de Jerusalem, considerada com l'inici de la segona Intifada. Centenars de persones han sortit al carrer a diverses ciutats de la franja de Gaza mentre els militars hebreus continuen assetjant el president palestí a Ramallah. Arafat ha assegurat, en un missatge telefònic, que continuarà lluitant fins aconseguir l'estat palestí.
Han sigut els dos anys més sanguinaris en les relacions entre palestins i israelians. La xifra de morts volta els més de 2.000, però és efímera, perquè cada dia augmenta amb noves víctimes d'una o d'altra banda. Avui mateix, dos palestins més han mort. El conflicte està encallat en la voluntat i els interessos --de vegades semblen gairebé personals-- de dues figures històricament enfrontades i irreconciliables: Yasser Arafat i Ariel Sharon. El president palestí, Yasser Arafat, va desestimar la proposta de pau de l'anterior primer ministre d'Israel, Ehud Barak. El que podia ser un punt de partida per a la creació del desitjat estat palestí i va abocar el poble a la segona Intifada, que ha passat a ser una guerra per la independència palestina. Una guerra que va trobar en l'enemic un guerrer: Ariel Sharon. Convertit en primer ministre israelià i convençut de la via militar com a única manera no d'aconseguir la pau, sinó de forçar la rendició dels palestins. El poble palestí viu un dels pitjors moments de la seva història. Sota toc de queda. Amb la llibertat en mans de l'Exèrcit israelià. Patint cada dia les restriccions de l'ocupació militar. Els palestins desconfien ara de l'Autoritat Palestina, acusada de corrupció i ineficàcia i que ha perdut una gran part del suport internacional. El govern israelià s'ha parapetat darrere de la soferta bandera del patriotisme i ha posat el país a la defensiva, en estat de guerra. Les conseqüències es noten a tots els àmbits. L'economia israeliana flaqueja de manera preocupant. La societat d'Israel viu amenaçada pels atemptats suïcides i confusa perquè el govern busca fugir endavant pensant a embolicar-se en noves guerres. L'escenari general és trist. I el que encara és pitjor, no hi ha canvis a la vista i la dinàmica actual només perpetua l'odi.