Els pactes de l'endemà

Els pactes de l'endemà

Els pactes de l'endemà

Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Ahir, a l'"Àgora" de les demarcacions de Barcelona vam fer el debat amb els números 2 de les llistes dels sis partits amb representació parlamentària. Vam parlar de les prioritats, del país que volem, de les relacions amb Espanya, de la sentència de l'Estatut i, de cop i volta, Dolors Camats (ICV-EUiA, rècord mundial de sigles llargues) va capgirar el guió previst. Es va posar a dir amb qui estarien disposats a pactar i amb qui no l'endemà de les eleccions. Sense embuts, valenta. En aquell mateix moment se'm va ocòrrer fer una ronda ràpida per consultar els altres cinc partits, amb quin partit o amb quins altres partits segur que no pactarien.

Va ser una ronda esguerrada. Ningú més no es va voler comprometre. Ni Ciutadans ni el Partit Popular. Ni tan sols el PSC, ERC o CIU. Tots van mirar de posar condicions, de prioritzar el seu programa, d'esmentar ítems "sine qua non", però allò de mullar-se, allò de dir "amb aquests segur que no", no ho vaig aconseguir. No ho va dir ningú. El notari –per sort- ja és història. Va ser una ronda fallida però significativa. Quan Dolors Camats va tornar a agafar la paraula va assenyalar que segurament part de la desafecció i de l'abstenció la fomenten aquestes actituds: l'excés de tacticisme, la manca de sinceritat i el fet d'amagar l'ou permament.

El "tot i que" del "Polònia" és, en realitat, una bona paròdia de gairebé tot el ventall polític. Si, més sovint, tots els partits diguessin les coses pel seu nom, les urnes estarien més plenes, tots els partits tindrien més vots i els guionistes haurien d'esmolar més l'enginy per escriure els seus gags.