Els orígens de la pobresa endèmica a Àfrica, un país potencialment ric

Una fàbrica de productes tèxtils a Lesotho, desenes de treballadors que amb els seus salaris i producció han revifat tota una comarca sencera que fa pocs anys vivia de l'agricultura de subsistència. La fàbrica es va obrir amb un crèdit de la Unió Europea. Aquest és un exemple dels beneficis de la caritat occidental però tot el que prové d'Occident no sempre és positiu. També hi ha una Àfrica que rebusca una mica de menjar entre les deixalles fruit de l'explotació. Quines són les causes de la pobresa en què viu el continent africà? No es pot buscar un únic culpable ja que té múltiples orígens: El llegat del colonialisme que va trencar estructures econòmiques estables i va imposar monocultius a regions senceres. Països com la Costa d'Ivori només planten cacau, que és la seva riquesa o la seva misèria, perquè el seu valor depèn de la cotització en el mercat de futurs d'un lloc tan llunyà com Chicago. Els règims corruptes i les oligarquies locals no milloren el panorama d'un continent castigat per guerres permanents que han sembrat de mines les terres més fèrtils o han tallat rutes de comerç. Molt poc del que produeix Àfrica es queda a Àfrica. Les ajudes externes han aixecat economies que estaven en estat de coma. La condonació del deute és un altre pas important. Molts governs africans, però, ja han advertit que no serveixen de res les donacions. Seria més eficaç, diuen, que part dels beneficis de les corporacions estrangeres s'invertissin a la seva pròpia terra.