Els nord-americans Fire i Mello, guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs en el camp de la genètica

Els nord-americans Andrew Z. Fire i Craig C. Mello han estat els guanyadors del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia 2006, segons ha anunciat l'Institut Karolinska d'Estocolm. Tots dos científics rebran el premi pels seus treballs en el camp de la genètica. El Nobel de Medicina està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d'euros) i s'entregarà el 10 de desembre, aniversari de la mort d'Alfred Nobel, fundador dels guardons.
Els nord-americans Fire i Mello, guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs en el camp de la genètica
Estocolm

Els nord-americans Fire i Mello, guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs en el camp de la genètica

Els nord-americans Andrew Z. Fire i Craig C. Mello han estat els guanyadors del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia 2006, segons ha anunciat l'Institut Karolinska d'Estocolm. Tots dos científics rebran el premi pels seus treballs en el camp de la genètica. El Nobel de Medicina està dotat amb 10 milions de corones sueques (1,1 milions d'euros) i s'entregarà el 10 de desembre, aniversari de la mort d'Alfred Nobel, fundador dels guardons.
Actualitzat

Tots dos científics han descobert que l'àcid ribonucleic (ARN) bicatenari bloqueja de forma molt eficaç la síntesi de proteïnes, fet que possibilita desactivar un gen concret i determinar així quina és la seva funció, un mecanisme d'importància fonamental en la defensa contra les infeccions virals.

Fire, nascut el 1959, és professor de biologia de l'Institut de Tecnologia de Cambridge i professor de patologia i genètica de la Universitat de Medicina de Standford, Califòrnia.

Mello, nascut el 1960, és professor de biologia de la Universitat de Harvard, de medicina molecular a l'Institut d'Investigacions Howard Hughes i participa en el programa de medicina molecular de la Universitat de Massachusetts.

El premi Nobel de Medicina i Fisiologia és el tercer dels instituïts en el testament del magnat suec i inventor de la dinamita Alfred Nobel i, des que s'atorga, fa 105 anys, gairebé sempre ha recaigut en homes. Concretament, des que es va concedir per primer cop, el 1901, ha distingit 179 homes i només 7 dones: les nord-americanes Gerty Cory, el 1947; Rosalind Yalow, el 1977; Barbara McClintock, el 1983; Rita Levi-Montalcini, el 1986; Gertrude B. Elion, el 1988; Linda B. Buck, el 2004, i Christiane Nüsslein-Volhard, el 1995.

El prussià Emil von Behring va ser el primer a rebre'l en descobrir el sèrum contra la diftèria i el tètanus. Entre els guardonats més coneguts figuren també científics com el rus Ivan Pavlov pels seus estudis sobre reflexos condicionats; el britànic Alexander Fleming, pare de la penicil·lina, i el nord-americà James Watson i els britànics Francis Crick i Maurice Wilkins, per la determinació de l'estructura de l'ADN.

També han obtingut el Nobel de Medicina els espanyols Ramón y Cajal (1906), per les seves investigacions sobre el funcionament del sistema nerviós, i Severo Ochoa (1959) -nacionalitzat nord-americà-, en reconeixement als seus treballs sobre la síntesi de l'ADN.