Els nivells de radioactivitat dels residus de l'Ebre són molt superiors als acceptats per la UE
La presència de centenars de tones de residus tòxics i radioactius al pantà de Flix, procedents d'abocaments d'Erkimia, ha aixecat la polèmica. Era un fet conegut, però mai ningú havia fet pública la seva existència ni s'havia fet cap actuació per preveure el risc d'una catàstrofe. Les administracions consideren mínim el risc per a la salut i el medi ambient, però els científics parlen de xifres preocupants sobre el nivell de radioactivitat d'aquests residus i ho consideren el principal problema mediambiental de Catalunya.
Es coneixia la presència de tòxics i metalls pesants al pantà de Flix, però no se sabia la composició exacta dels residus, el volum ni l'àrea de dispersió. Els científics volien saber la data en què s'havien fet els abocaments i per això utilitzaven tècniques de datació amb elements radioactius.
Els científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat Autònoma de Barcelona, autors de l'estudi per al coneixement de la contaminació a tots els rius i llacs de Catalunya,
es van sorprendre per la gran quantitat de residus radioactius detectats, i consideren que és el principal risc ambiental que hi ha a Catalunya.
Ningú havia donat a conèixer públicament fins ara la presència de centenars de milers de tones de material radioactiu davant d'Erkimia. Josep Piqué ha declarat que els residus ja hi eren quan va arribar a la presidència d'Ercros, l'any 1992, i que encara hi eren després d'haver-la deixat, l'any 96. Erkimia va iniciar l'any 1973 la producció de fosfats que genera els residus radioactius i en el període 92-95 es va ampliar la capacitat de producció, i va passar de 70.000 a 110.000 tones l'any.
El comunicat fet per Ercros divendres diu que el Consell de Seguretat Nuclear ja els va indicar l'any 93 que els valors de la radioactivitat eren inferiors als fixats per la legislació i no comportaven risc per a la salut de les persones ni per al medi ambient.
Aquests residus radioactius provenen de roques i són molt estables mentre les aigües del pantà segueixin quietes. Podria haver-hi perill només en contacte prolongat amb els sediments abocats. A diferència de les centrals nuclears, hi ha un buit en la legislació quan es tracta de residus miners d'origen natural, com és el cas de Flix.
Quan es desmantella una central nuclear es consideren residus radioactius els materials amb una concentració de radioactivitat de 200 becquerels per quilo. En les mostres de fangs extretes de Flix s'han trobat valors que superen els 10.000 becquerels per quilo, 50 vegades més.
En les normes europees un material que superi els 10.000 becquerels d'activitat radioactiva total s'ha de tractar seguint normes especials de seguretat. El conjunt de sediments d'Erkimia hi ha valors entre 13 i 73 milions de vegades més alts. A més, l'activitat d'aquests residus persistirà durant molt de temps.
Si hi hagués una riuada que ho fes anar tot riu avall, hi hauria una catàstrofe. La quantitat de residu acumulat és suficient per cobrir amb una capa de sediment d'un mil·límetre de gruix tot el delta de l'Ebre, 320 quilòmetres quadrats.
