Els neandertals van ser els primers artistes europeus i no l'homo sapiens, com es creia

Les pintures a tres coves de la península tenen més de 64.000 anys d'antiguitat, quan l'Homo sapiens encara no havia arribat a Europa
Els neandertals van ser els primers artistes europeus i no l'homo sapiens, com es creia

Els neandertals van ser els primers artistes europeus i no l'homo sapiens, com es creia

Les pintures a tres coves de la península tenen més de 64.000 anys d'antiguitat, quan l'Homo sapiens encara no havia arribat a Europa
Xavier Duran Actualitzat
Una de les pintures estudiades, a la cova de Maltravieso

Una de les pintures estudiades, a la cova de Maltravieso

Els primers artistes que van pintar a les parets de les coves a Europa no eren Homo sapiens, sinó neandertals. És el que es desprèn de les anàlisis fetes a tres coves de la Península Ibèrica per un equip internacional. L'estudi endarrereix almenys vint mil anys l'edat d'aquest art prehistòric.

La recerca l'han dirigit investigadors de la Universitat de Southampton (Regne Unit) i de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya). També hi ha participat Joao Zilhao, de la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona. L'estudi s'ha publicat a la revista "Science"

Fins ara, es creia que les pintures més antigues a les cavernes havien estat fetes per humans moderns, que van arribar a Europa fa uns 45.000 anys. Però mètodes per datació com el del carboni 14 poden produir errors en alguns casos. A més, si els pigments són minerals i no animals o vegetals no es pot aplicar.

En l'estudi que ara es publica s'ha utilitzat un mètode basat en l'urani i el tori, dos elements radioactius. N'hi ha traces en els carbonats que s'han anat dipositant per processos naturals a la part més externa de les pintures i formant petites crostes. Datant aquestes crostes es dedueix l'edat mínima de les pintures, perquè tot el que hi ha sota els carbonats ha de ser forçosament més antic.

Les anàlisis es van fer a tres coves: La Pasiega (Cantàbria), Maltraveiso (Extremadura) i Ardales (Andalusia), on hi ha pintures en vermell i en negre que representen animals, punts i figures geomètriques.

Els resultats assenyalen que les pintures tenen, com a mínim, 64.000 anys d'antiguitat. És a dir, no les van poder fer els humans moderns, que encara no havien arribat a Europa. Per tant, els seus autors van ser neandertals, una espècie propera a l'Homo sapiens però que es va acabar extingint.

Segons Alistair Pike, de la Universitat de Southampton i codirector de l'estudi, això desfà la imatge que es tenia dels neandertals:

"Molt aviat després del descobriment dels primers fòssils de neandertals, en el segle XIX, es va pensar que eren salvatges i incultes, incapaços de tenir comportament artístic i simbòlic, i algunes d'aquestes opinions persisteixen avui. Encara es debat com d'humans eren els neandertals".

I l'estudi demostra que eren molt més sofisticats del que es creia. Segons els autors, fer les pintures comportava diversos processos complexos, com ara triar un lloc, estudiar la font de llum i preparar els pigments. A més, representen coses o bé formen símbols que devien tenir algun significat, encara que el desconeixem.

També destaquen el pensament simbòlic, que tal com assenyalen els investigadors és un dels aspectes fonamentals en el procés cognitiu dels humans.

L'estudi s'explica en aquest vídeo fet per "Science":

 

 

Per Joao Zilhao, l'estudi tanca aquest debat:

"Els neandertals formen part de la nostra família. Eren ancestres nostres que no es distingien cognitivament de nosaltres ni estaven menys dotats d'intel·ligència. El que hem de fer és estudiar-ne els esquelets, els gens, l'art i elaborar la història de la humanitat com un conjunt".

Els elements simbòlics més antics són de fa 70.000 anys i s'han trobat a l'Àfrica, però s'han associat als homes moderns. Els que s'han descobert a Europa, amb antiguitats d'entre 40.000 i 45.000 anys, estan fets, segons els investigadors, per humans moderns que acabaven d'arribar al continent.

Per un altre dels autors, Paul Pettitt, de la Universitat de Durham, el fet que s'hagin trobat aquestes pintures en coves que estan separades més de 700 quilòmetres indica que no es tracta d'una casualitat i que les obres formen part d'una tradició. I creuen possible que se'n trobin més exemples en altres coves d'Europa Occidental.

Panel 3 in Maltravieso Cave showing 3 hand stencils (centre right, centre top and top left). One has been dated to at least 66,000 years ago and must have been made by a Neanderthal (colour enhanced).

TEMES:
Ciència