Els neandertals i l'"Homo sapiens" no van conviure a la Península, segons la UAB

Una investigació feta per arqueòlegs vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona defensa la hipòtesi que la població de neandertals i "Homo sapiens" no va conviure ni es va relacionar durant la seva estada a la península Ibèrica, cosa que aporta llum a una important discussió en la paleoantropologia actual. Segons l'estudi -publicat al "Journal of Human Evolution" i coordinat pel catedràtic de Prehistòria Rafael Mora-, les dues espècies no interaccionen, tot i que no es pot descartar que habitaven en una mateixa zona geogràfica durant el període comprès entre fa 40.000 i fa 30.000 anys.
Els neandertals i l'"Homo sapiens" no van conviure a la Península, segons la UAB
Barcelona

Els neandertals i l'"Homo sapiens" no van conviure a la Península, segons la UAB

Una investigació feta per arqueòlegs vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona defensa la hipòtesi que la població de neandertals i "Homo sapiens" no va conviure ni es va relacionar durant la seva estada a la península Ibèrica, cosa que aporta llum a una important discussió en la paleoantropologia actual. Segons l'estudi -publicat al "Journal of Human Evolution" i coordinat pel catedràtic de Prehistòria Rafael Mora-, les dues espècies no interaccionen, tot i que no es pot descartar que habitaven en una mateixa zona geogràfica durant el període comprès entre fa 40.000 i fa 30.000 anys.
La Cova Gran està situada al torrent de Sant Miquel, al terme municipal de les Avellanes-Santa Linya, a les serralades exteriors del Prepirineu de la Noguera.

La Cova Gran està situada al torrent de Sant Miquel, al terme municipal de les Avellanes-Santa Linya, a les serralades exteriors del Prepirineu de la Noguera.

Pels investigadors, aquestes espècies no van conviure perquè els materials trobats en els registres arqueològics de la Cova Gran, a Lleida, atribuïbles a l'"Homo neanderthalensis" i l'"Homo sapiens" es troben separats per un estrat estèril de sediments que permet diferenciar-los. A més, una anàlisi detallada de les restes lítiques -eines de pedra- permet reconèixer importants diferències en la seva elaboració, cosa que implica que van ser fetes per espècies diferents.

Per això, els investigadors afirmen que la Cova Gran va ser habitada successivament per poblacions de neandertals i d'"Homo sapiens", que utilitzaven tècniques i matèries primeres diferenciades. L'estudi discuteix també l'"absoluta" validesa del mètode de datació del carboni 14, habitualment usat per datar les restes del paleolític mitjà, ja que les dates ubicades entre els 40.000 i els 30.000 anys d'antiguitat no poden considerar-se anys històrics.

L'isòtop del carboni 14 es desintegra de forma regular, però a partir dels 30.000 anys la seva presència en les mostres datades és residual, i en moltes ocasions aquestes mostres s'han sotmès a processos d'alteració difícils d'identificar.
Per això, moltes de les dates habitualment emprades per sostenir afirmacions arqueològiques sobre el paleolític mitjà poden correspondre a mostres contaminades.