Els ministres europeus denuncien l'excessiva dependència del petroli de zones conflictives

El secretari general de l'OPEP, el veneçolà Álvaro Silva Caldero, ha reiterat que els països productors garantiran el flux de petroli al mercat mundial en cas de conflicte. Ho ha fet a Grècia, on els ministres europeus d'Energia analitzen la situació actual, que alguns consideren d'excessiva dependència del petroli originari de zones conflictives. El 60% de les reserves mundials són al golf Pèrsic però a poc a poc sorgeixen més alternatives. Tot i tenir els jaciments, els beneficis més alts estan en mans dels països industrialitzats.
Els ministres europeus denuncien l'excessiva dependència del petroli de zones conflictives
Grècia

Els ministres europeus denuncien l'excessiva dependència del petroli de zones conflictives

El secretari general de l'OPEP, el veneçolà Álvaro Silva Caldero, ha reiterat que els països productors garantiran el flux de petroli al mercat mundial en cas de conflicte. Ho ha fet a Grècia, on els ministres europeus d'Energia analitzen la situació actual, que alguns consideren d'excessiva dependència del petroli originari de zones conflictives. El 60% de les reserves mundials són al golf Pèrsic però a poc a poc sorgeixen més alternatives. Tot i tenir els jaciments, els beneficis més alts estan en mans dels països industrialitzats.
Actualitzat
Oleoductes com el que s'està construint entre el mar Caspi i Turquia són l'exemple del potencial d'una zona que molts han volgut veure com una alternativa al golf Pèrsic. S'espera obtenir molta producció dels nous jaciments descoberts, però els tècnics asseguren que, igualment, les reserves mundials es poden començar a esgotar d'aquí a 30 o 40 anys. Sobretot quan gegants com la Xina es desenvolupin i necessitin cada cop més petroli. Més del 60% de les reserves descobertes fins ara són al golf Pèrsic, mentre que continents com Europa aviat es quedaran sense. El golf Pèrsic té les reserves, però la refinació d'aquest petroli, el que dóna més beneficis, està concentrada als països industrialitzats. Traduint el mapa en noms, les reserves queden en mans de les companyies nacionals de països com l'Aràbia Saudita, l'Iraq o l'Iran, però la tecnologia per explotar-les és cosa de multinacionals com Exxon, Shell o BP. Els geòlegs tenen clar que si alguna zona del món té el petroli més barat i la possibilitat que se n'hi trobi encara més, és dins d'una mena de cercle que es podria dibuixar des del golf Pèrsic, passant pel Caucas, el mar Caspi i les antigues repúbliques soviètiques, amb l'Afganistan com a via natural d'exportació.