Els miners atrapats al desert d'Atacama fan balanç un any després de l'accident que els va catapultar a la fama
Un any després de l'accident que va deixar 33 miners atrapats sota terra al desert d'Atacama, a Xile, el grup fa balanç de la història que els va catapultar a la fama. El cas va tenir gran repercussió mediàtica a nivell internacional i va mobilitzar el govern xilè que 70 dies després, va aconseguir rescatar-los com a herois. Un cop alliberats, alguns d'ells han aconseguit treure profit de la història, mentre que d'altres no han pogut recuperar-se'n.
El 5 d'agost de 2010, 33 miners van quedar atrapats a 700 metres sota terra, en una mina d'Atacama, a 850 quilòmetres de la capital de Xile.
El govern del país va desplegar un ampli dispositiu per poder rescatar-los, i després de 70 dies treballant a la zona i d'una operació sense precedents, el grup de miners van ser alliberats com si fossin herois.
Allau de crítiques i seqüeles
El cas va tenir un gran ressò mundial i alguns d'aquells miners van aprofitar la tirada de la història per fer-ne negoci visitant diversos programes de televisió i, fins i tot, negociant els drets per una pel·lícula. Un fet que va provocar una allau de crítiques i que va fer que bona part de l'opinió pública xilena els girés l'esquena.
Un any després de l'accident, la majoria d'ells estan a l'atur i no han aconseguit recuperar-se de les seqüeles físiques i psíquiques que els va deixar l'accident.
Denúncia per negligència
A més, 31 dels miners van presentar una denúncia al Servei Nacional de Geologia i Mines del Govern per negligència, danys morals i falta de servei.
En total, reclamen uns 5.000 euros a l'entitat per no haver fet les inspeccions necessàries, que haurien evitat l'accident, i asseguren que el seu objectiu és evitar que es torni a produir un desastre com aquest.
El govern del país va desplegar un ampli dispositiu per poder rescatar-los, i després de 70 dies treballant a la zona i d'una operació sense precedents, el grup de miners van ser alliberats com si fossin herois.
Allau de crítiques i seqüeles
El cas va tenir un gran ressò mundial i alguns d'aquells miners van aprofitar la tirada de la història per fer-ne negoci visitant diversos programes de televisió i, fins i tot, negociant els drets per una pel·lícula. Un fet que va provocar una allau de crítiques i que va fer que bona part de l'opinió pública xilena els girés l'esquena.
Un any després de l'accident, la majoria d'ells estan a l'atur i no han aconseguit recuperar-se de les seqüeles físiques i psíquiques que els va deixar l'accident.
Denúncia per negligència
A més, 31 dels miners van presentar una denúncia al Servei Nacional de Geologia i Mines del Govern per negligència, danys morals i falta de servei.
En total, reclamen uns 5.000 euros a l'entitat per no haver fet les inspeccions necessàries, que haurien evitat l'accident, i asseguren que el seu objectiu és evitar que es torni a produir un desastre com aquest.
