Barcelona

Els metges hauran d'informar els pares d'adolescents que decideixin avortar o prendre la píndola de l'endemà

Un jutjat de Barcelona ha anul·lat dos articles del nou codi deontològic mèdic de Catalunya que garantien la confidencialitat dels menors que els metges consideressin prou madurs i que obligava a respectar la seva voluntat en qüestions com la pràctica d'avortaments o la dispensació de la píndola de l'endemà sense la necessitat de consultar o informar els seus pares. La sentència dóna la raó de forma parcial a 122 metges catalans que van dur als tribunals el nou codi deontològic mèdic del 2005. El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ja ha anunciat que recorrerà contra la decisió del jutge.

Actualitzat
El jutge del jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona ha anul·lat els articles 33 i 59 del codi deontològic, aprovat a l'abril del 2005 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Concretament el primer dels articles tombats obliga els metges a respectar la confidencialitat dels menors davant els seus pares i a fer prevaler la seva voluntat, sempre que se'ls consideri prou madurs.

El segon article suspès per la sentència estableix que els avortaments i esterilitzacions de menors han de portar-se a terme amb el seu consentiment explícit, i que els seus pares només decidiran quan no se'ls consideri amb capacitat suficient per comprendre l'abast de la intervenció.

Per al jutge, aquest article es desvia de la llei d'autonomia del pacient, i ha recordat que la legislació estableix que el consentiment correspondrà al menor si és més gran de 16 anys i no està incapacitat, però que si la intervenció és de gran risc, els pares hauran de ser informats i escoltats necessàriament.

En la seva sentència, el jutge ha considerat que la norma 33 fa recaure únicament en el metge la decisió de jutjar la maduresa del menor, fet que deixa els seus pares en una "indefensió absoluta, ja que els és impossible reaccionar, demanar una segona opinió, expressar les seves raons al menor o fins i tot demanar la intervenció diriment del que assumeix aquesta funció en cas de conflicte, que és el jutge civil".

Per al jutge, una norma que permet negar la informació als pares "no resulta admissible sense una cobertura legal expressa", per la qual cosa creu que l'article haurà de ser matisat per tenir en compte aspectes com l'edat del menor i no només la seva maduresa aparent, o la gravetat del risc.

"No és el mateix la confidencialitat de la informació pel subministrament d'una pastilla de l'endemà que l'assistència en una intoxicació etílica o per estupefaents" i prossegueix que tampoc ho és "l'assistència reiterada en aquesta situació, que una operació de cirurgia estètica, un avortament o un diagnòstic d'una malaltia amb repercussions vitals".

Per aquest motiu, el jutge creu que no és admissible una norma així, sense el rang formal exigible i "menys si es tracta d'una norma genèrica i sense matisos que tracta de forma uniforme situacions tan variables".
Anar al contingut