Els metges de família denuncien desigualtats territorials en l'accés a proves diagnòstiques o especialistes

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària presenta els resultats d'un estudi que denuncia aquestes diferències. A Lleida, per exemple, els metges de capçalera no poden demanar gastroscòpies, mentre que a les Terres de l'Ebre només poden sol·licitar electromiogrames un 22% dels facultatius, quan en els altres territoris el percentatge supera el 84%.
Els metges de família denuncien desigualtats territorials en l'accés a proves diagnòstiques o especialistes
Lleida

Els metges de família denuncien desigualtats territorials en l'accés a proves diagnòstiques o especialistes

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària presenta els resultats d'un estudi que denuncia aquestes diferències. A Lleida, per exemple, els metges de capçalera no poden demanar gastroscòpies, mentre que a les Terres de l'Ebre només poden sol·licitar electromiogrames un 22% dels facultatius, quan en els altres territoris el percentatge supera el 84%.
Redacció Actualitzat
Un metge de primària examina un pacient en un CAP.

Un metge de primària examina un pacient en un CAP.

El sistema d'organització dels metges de capçalera a Catalunya varia en funció del territori i això genera diferències evidents, sobretot en l'accés a proves diagnòstiques que els facultatius poden demanar des de l'Atenció Primària. Això és el que conclou un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària presentat aquest divendres a Lleida.

Agafant la demarcació de Lleida com a exemple, l'enquesta revela que és l'únic territori de Catalunya en què els metges de capçalera no poden demanar de forma directa gastroscòpies. Han de derivar el malalt a l'especialista, amb unes llistes d'espera de tres o quatre mesos, i un cop aquest els visita i demana la prova encara poden passar dos o tres mesos més.

En el cas de les colonoscòpies, només un 23% dels metges lleidatans poden sol·licitar aquestes proves enfront del 55% dels metges de Girona. En conjunt, un 85% dels facultatius catalans declaren poder demanar lliurement aquestes proves.

De l'enquesta es desprèn també que Lleida i les Terres de l'Ebre tenen més dificultats per demanar proves útils per prevenir accidents vasculars. En aquest últim territori, només poden sol·licitar electromiogrames en un 22% dels casos quan en els altres territoris el percentatge supera el 84%. Si la prova és un ecocardiograma, només la podran sol·licitar l'11% dels metges de família de l'Ebre.

Els metges del Maresme, en canvi, tenen dificultats per demanar ressonàncies magnètiques nuclears.

Llistes d'espera més llargues

La CAMFiC, a més, avisa que en els dos últims anys ha augmentat el temps d'espera fins que es fan les proves complementàries i fins que arriben les cites amb els especialistes.

Al Camp de Tarragona, comarques de Lleida i les Terres de l'Ebre, en un 75% dels casos es tarda més de quatre mesos a atendre les sol·licituds ordinàries de ressonàncies magnètiques nuclears. El mateix percentatge i temps que s'ha d'esperar per fer-se un electromiograma a Girona, Lleida o les Terres de l'Ebre.

Per ser atès per un endocrí a les Terres de l'Ebre; un al·lergòlec a Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Maresme; un oftalmòleg a Tarragona; un dermatòleg al Maresme; un neuròleg a les Terres de l'Ebre o un uròleg a Tarragona i les Terres de l'Ebre caldrà paciència durant quatre mesos en més del 80% dels casos.

Fins a 373 metges de diferents punts del territori català han participat en aquest qüestionari.

Salut veu bo el sistema

Des del departament de Salut, s'assegura que existeixen rutes assistencials adequades a cada demarcació i que en casos de sospita de malaltia greu, com ara càncer de colon, els pacients entren en circuit de diagnòstic ràpid que inclou visita i proves diagnòstiques, com ara colonoscòpies.