Els mestres demanen a Rigau que desobeeixi les retallades dictades des de Madrid
Els sindicats de mestres i professors han demanat per carta a la consellera Irene Rigau que no acati "cap ni una" de les retallades aprovades pel Ministeri d'Educació. Els signants del text -USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, UGT i CGT- argumenten que les noves mesures serien "un atemptat" contra l'ensenyament públic que Catalunya "no es pot permetre" i remarquen les manifestacions que hi hagut els últims temps contra les retallades a l'ensenyament públic. La consellera ha anunciat que portarà les novse mesures del govern espanyol al Consell de Garanties Estatutàries per invasió de competències.
RedaccióActualitzat
A la carta, els sindicats asseguren que les noves retallades augmentarien "el gran malestar ja existent en els centres educatius i en la població en general que veu perillar un bé comú com és l'educació, i podria desembocar en una situació de conflicte permanent de difícil resolució" i "empitjorarien encara més les condicions del professorat".
Les retallades aprovades pel govern espanyol inclouen l'augment de les ràtios i de les hores lectives dels mestres. La consellera Rigau ha confirmat aquest dimecres que portarà part de les mesures al Consell de Garanties i ha defensat que la Generalitat és competent sobre "les condicions laborals" del professorat i l'organització de les substitucions, com avalen diverses sentències del Tribunal Constitucional.
La consellera ha volgut diferenciar aquestes dues mesures obligatòries de les altres "de caràcter optatiu" com són l'increment del 20% en la ràtio d'alumnes per aula, l'ajornament dels mòduls de FP de 2.000 hores al curs 2014-2015 i l'eliminació de l'obligació d'impartir dues modalitats de Batxillerat a cada centre.
Les retallades aprovades pel govern espanyol inclouen l'augment de les ràtios i de les hores lectives dels mestres. La consellera Rigau ha confirmat aquest dimecres que portarà part de les mesures al Consell de Garanties i ha defensat que la Generalitat és competent sobre "les condicions laborals" del professorat i l'organització de les substitucions, com avalen diverses sentències del Tribunal Constitucional.
La consellera ha volgut diferenciar aquestes dues mesures obligatòries de les altres "de caràcter optatiu" com són l'increment del 20% en la ràtio d'alumnes per aula, l'ajornament dels mòduls de FP de 2.000 hores al curs 2014-2015 i l'eliminació de l'obligació d'impartir dues modalitats de Batxillerat a cada centre.
