Els membres de la Lliga Àrab es comprometen a avançar en la construcció de la democràcia
La Lliga Àrab ha tancat avui la setzena cimera ordinària, que s'ha fet a Tunis, adoptant el principi de dur a terme reformes democràtiques als països àrabs, però anticipant que s'aplicaran segons les condicions i possibilitats de cada país. Com és habitual, les resolucions són molt ambicioses, però ara els dirigents àrabs hauran de demostrar que arribaran més enllà de la seva dialèctica. De moment s'han compromès a avançar en la democràcia, però no s'han aventurat a marcar cap calendari.
Les reformes socials, polítiques i culturals constituien el nus principal de la cimera, al més alt nivell, els estadistes àrabs, i un pèl deslluïda per l'absència de gairebé la meitat dels caps d'Estat dels vint-i-dos països membres, a banda de l'abandonament, ahir, del libi Moammar al-Gaddafi, que va retirar-se de la Lliga per discrepàncies sobre el conflicte entre Israel i Palestina.
Els dirigents es declaren disposats a aprofundir en les bases de la democràcia i de la "shura", en al·lusió a les lleis islàmiques, ampliant el camp social de la participació política, garantint la justícia i la igualtat i respectant els drets humans. Si tot això arriba a bon port, la Lliga Àrab haurà obert les portes d'una veritable revolució en el si d'unes societats marcades per l'atavisme, i és que entre les promeses hi figuren la llibertat d'expressió i la participació en un pla d'igualtat d'homes i dones en la vida pública.
"Els dignataris àrabs han anat més lluny que mai aquesta vegada pel que fa a les promeses, però la gran qüestió és saber si estarem disposats a anar fins al final". Això és el que destacava un membre de les delegacions magrebines, que ha volgut mantenir-se en l'anonimat. I és que aquest és el temor dels més incrèduls, acostumats a sentir resolucions ambicioses i que finalment acaben esvaint-se.
Una altra decisió que els presents han qualificat d'històrica és la condemna dels estadistes tant de la violència d'Israel contra civils palestins, com de la comesa per les faccions radicals palestines contra els civils israelians.
Els àrabs han apel·lat també als membres del quartet format per la UE, els EUA, Rússia i l'ONU, perquè no escatimin esforços i continuiïn treballant per la pau i una solució global, justa i duradora del conflicte al Pròxim Orient. I tot plegat, basant-se en el pla de pau àrab, que demana a Israel la retirada dels territoris que va ocupar el 1967 a canvi de veure's reconegut, i el "full de ruta" que va dissenyar la Casa Blanca.
