Els maquinistes, les altres víctimes dels suïcidis a les vies de tren

Cada setmana, de mitjana una persona se suïcida a les vies del tren
Els maquinistes, les altres víctimes dels suïcidis a les vies de tren

Els maquinistes, les altres víctimes dels suïcidis a les vies de tren

Cada setmana, de mitjana una persona se suïcida a les vies del tren
R. Ballabriga, B. Grigelmo
Després d'un suïcidi a la línia R1 de Renfe, a Cabrera de Mar

Després d'un suïcidi a la línia R1 de Renfe, a Cabrera de Mar

El suïcidi és la principal causa de mort no natural a Catalunya. L'any 2015, 495 persones es van suïcidar. Una bona part ho fa a les vies del tren. De fet, cada setmana a Catalunya de mitjana una persona mor de forma voluntària atropellada per un comboi. Això, a banda de l'immens drama que suposa per a l'entorn d'aquestes persones, també comporta unes altres víctimes de qui mai no es parla: els maquinistes.

La majoria s'hi troben en un moment o altre, i els queda gravat per sempre. Així és com ho recorda Luis Moyano, maquinista de Renfe:

"D'unes canyes em va sortir a uns 50 metres una dona, jove, d'uns 30-35 anys, i es va estirar a la via i va posar el cap al carril. En aquell moment, com fem sempre, activem la urgència i el xiulet per intentar dissuadir-la. Jo d'això me'n recordo com si fos ara, la dona aquella, en mil·lèsimes de segon va aixecar el cap, em va mirar i el va tornar a estirar."

Per Rubén Muñoz, també maquinista, la sensació és com que es para el temps:

"A tres quarts de sis de la matinada estava tot fosc, de cop i volta observo alguna cosa a la via, una cosa fosca, i llavors, en aquell moment se'm va congelar el temps i, ostres, que no puc fer res per evitar-ho."

Després, han de baixar a la via, comprovar com ha quedat la víctima i esperar fins que arriben els equips d'emergència. També han de declarar davant dels Mossos i sotmetre's a una prova d'alcoholèmia.

♦ Retards a Rodalies pels atropellaments a Sant Adrià de Besòs i a Montcada i Reixac

La majoria dels maquinistes, un 80 per cent, atropellen alguna persona que es vol suïcidar. Quan els passa, necessiten treure-ho parlant amb els companys i la família, especialment perquè els repeteixin l'evidència que ells no podien fer res per evitar-ho, tal com explica en Rubén.

"No en tens cap culpa... Però aquest sentiment és una mica el que has d'aconseguir anar-te traient."

Els maquinistes cada dia agafen el tren pensant que els pot tornar a passar. Però hi conviuen, com diu en Luis, assumint que és un fet intrínsec a la professió.

"Això t'afecta, però acabes superant-ho i acabes superant-ho sobretot parlant-ho amb els companys del que t'ha passat, del que els ha passat a ells... mai s'oblida, però arribes a poder conviure amb això."

 

Les morts per suïcidi ja dupliquen les morts per accidents de trànsit. Per reduir-ne el nombre, l'Organització de les Nacions Unides reclama que es facin més polítiques de prevenció. I els psiquiatres demanen que deixi de ser un tema tabú. Aina Fernández, psiquiatra de l'Hospital de Sant Pau, insisteix que no es pot amagar aquest problema i que així no es resol.

"El que estem fent malament és portar-ho a l'ombra, no explicar-ho, no preguntar, amagar-ho, parlar-ho com si fos un secret, i se n'hauria de parlar com si fos qualsevol altra malaltia. Com es va fer amb els accidents de trànsit, campanyes publicitàries, que si el cinturó, que si les velocitats... començar per aquí, començar a parlar-ne. La gent que té idees de suïcidi no sap que si va a un hospital podran ajudar-lo, molta gent no sap ni això, i això s'ha de compartir."

El telèfon d'ajuda és el 061.

VÍDEOS RELACIONATS