Els juristes obren el debat sobre la constitucionalitat de la reforma del Codi Penal del govern sobre la "cadena perpètua"

Entre els juristes, s'obren els dubtes sobre la reforma del Codi Penal que prepara el govern. Alguns sostenen que la proposta pot comprometre el principi que preveu la presó com a via per a la reinserció social. Totes les veus, però, coincideixen a veure la "cadena perpètua" darrere el que el govern anomena "presó permanent revisable".
Els juristes obren el debat sobre la constitucionalitat de la reforma del Codi Penal del govern sobre la "cadena perpètua"
Barcelona

Els juristes obren el debat sobre la constitucionalitat de la reforma del Codi Penal del govern sobre la "cadena perpètua"

Entre els juristes, s'obren els dubtes sobre la reforma del Codi Penal que prepara el govern. Alguns sostenen que la proposta pot comprometre el principi que preveu la presó com a via per a la reinserció social. Totes les veus, però, coincideixen a veure la "cadena perpètua" darrere el que el govern anomena "presó permanent revisable".
Televisió de Catalunya
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
La reforma del Codi Penal que prepara el govern espanyol, que inclourà la pena de presó permanent i revisable -una cadena perpètua revisable, en definitiva-, aprofundeix en l'enduriment progressiu fet en els últims temps, en què ja s'ha ampliat la pena màxima a quaranta anys.

Entre els juristes, s'ha obert el debat al voltant de la constitucionalitat de la proposta, que podria comprometre el principi que preveu la presó com a via per a la reinserció social. Per alguns, la proposta és una resposta populista a la consternació que han provocat casos com el dels nens desapareguts a Còrdova.

Que l'actual Codi Penal ja preveu penes molt dures, que poden anar fins als quaranta anys de presó, és un dels arguments dels que no veuen bé la reforma que proposa el govern espanyol. En canvi, altres àmbits jurídics consideren que l'opció del govern d'aplicar la presó permanent revisable a partir dels 25 o 35 anys de condemna és una manera d'endurir el Codi Penal en els casos més greus i equiparar-se a la majoria de països europeus. És el cas de Pablo Llorena, representant de l'Associació Professional de la Magistratura. Llorena explica que es tracta d'una "pena que existeix en la majoria de països del nostre entorn". Concretament, "a Europa", diu, "la tenen tots els països amb l'excepció de Portugal, Espanya, Grècia i Noruega, i la té assumida i reconeguda, des de la seva recent constitució, el mateix Tribunal Penal Internacional".

En la mateixa línia s'expressa Mercè Garcia Aran, catedràtica de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona quan recorda que països com Alemanya "tenen la cadena perpètua revisable als quinze anys". Però aquests estats, assegura, "no tenen penes de quaranta anys" i assegura que "el problema és que aquí, nosaltres ja la teníem, pràcticament, una pena de cadena perpètua".

Els detractors, però, qualifiquen el conjunt de la reforma de resposta populista davant l'alarma social creada arran d'alguns casos mediàtics. Aquests sectors també posen en dubte la constitucionalitat de la presó permanent revisable, mentre que altres la veuen del tot ajustada a la norma.

Llorena defensa que "el que és la durada màxima, que pot ser una estada de per vida, no és inconstitucional en la mesura que es reconegui la possibilitat de deixar-la sense efecte". Sobre les veus que s'alcen en contra d'aquesta interpretació, Garcia Aran opina que el que sostenen aquests arguments és que "a partir dels vint-i-cinc o trenta anys a la presó, ja no hi ha ningú que es pugui reinsertar a la societat amb bones condicions".

En el que coincideixen la majoria de veus, però, és que, encara que el govern l'anomeni pena de presó permanent revisable, estem parlant de cadena perpètua.

VÍDEOS RELACIONATS