Els iPhone i iPad enregistren les posicions de connexió en un arxiu ocult a l'aparell

Els mòbils i les tauletes d'Apple enregistren les dades de posició en un arxiu ocult. Això és el que han descobert Alasdair Allan i Peter Warden, que ho han explicat en una trobada d'experts a Santa Clara, a Califòrnia.
Els iPhone i iPad enregistren les posicions de connexió en un arxiu ocult a l'aparell
Estats Units

Els iPhone i iPad enregistren les posicions de connexió en un arxiu ocult a l'aparell

Els mòbils i les tauletes d'Apple enregistren les dades de posició en un arxiu ocult. Això és el que han descobert Alasdair Allan i Peter Warden, que ho han explicat en una trobada d'experts a Santa Clara, a Califòrnia.
L'iPhone sap on ha estat.

L'iPhone sap on ha estat i ho conserva en un arxiu ocult.

La seva troballa és tan sorprenent com difícil de justificar. Els dispositius iPhone i iPad indiquen la seva localització quan es connecten, cada vegada que s'activa un programa que accedeix a internet o quan es fan telefonades. Forma part del procés, però el que resulta estrany és que aquesta informació s'emmagatzema en uns arxius ocults tant en aquests aparells com en qualsevol ordinador on s'hagi fet una sincronització.

A més, els autors de la descoberta sostenen que Apple ho fa expressament, és a dir, que no es tracta d'un error sinó que alguna intenció ho hauria de justificar, però no sap quina pot ser. La possibilitat que Apple desenvolupi més endavant algun servei que demani aquestes dades és una especulació. Allan i Warden no han obtingut de moment la resposta que han demanat.

Fans d'Apple

Tots dos són reconeguts per la seva acció de divulgació però també pels projectes que han llançat. Allan ha escrit llibres sobre programació per a iPhone i manté des d'una universitat una xarxa de telecopis connectats a internet mentre que Warden, també autor de llibres i articles, ha creat eines relacionades amb mapes lliures. Deixen clar que són "fans d'Apple" i que no els agrada haver revelat aquesta qüestió, però al mateix temps es pregunten en veu alta si no es tracta d'un atac a la privacitat.

Aquestes dades serien d'accés fàcil per part d'algú amb els coneixements adequats i pot tenir conseqüències sobre la intimitat, amb les investigacions de detectius, però també de més abast. Què passaria si s'exposessin els trajectes de diplomàtics o altres persones amb moviments sensibles?

Creixen els  ingressos

En realitat, les dades que hi ha als arxius no permeten el detall. Es tracta d'una posició aproximada. Però el debat sobre la privacitat s'ha posat damunt la taula i a sobre Apple taca les seves bones notícies amb una revelació que els situa en el terreny de l'ètica dubtosa.

Menys de vint-i-quatre hores després de l'anunci de l'existència d'aquests arxius, Apple ha comunicat un increment espectacular dels seus ingressos, a causa d'un ritme de vendes tan global com trepdidant. Les seves accions s'han enfilat com a reacció immediata. Per tant, de moment la qüestió de la privacitat de la posició dels usuaris no sembla que hagi danyat, almenys encara, la seva reputació.

Mapa de tothom

Allan i Warden han creat una aplicació perquè cada usuari pugui obtenir un mapa amb la seva posició arxivada. Només cal descarregar-se l'aplicació i el resultat és un mapa amb punts que indiquen els llocs des d'on el dispositiu mòbil s'ha connectat durant l'últim any, ja que aquests arxius només existeixen des d'una millora de programari de l'any 2010.

Controls policials

L'accés a les dades que s'arxiven al telèfon ha provocat un altre debat. La causa no és aquesta vegada un programa que arxiva les posicions sinó una decisió de la policia de l'estat de Michigan que els podria haver dut a capturar les dades dels dispositius mòbils dels ciutadans quan en tenien l'oportunitat, per exemple quan s'aturava algú per un control rutinari de trànsit.

L'ús d'aparells que capturen dades dels mòbils és una activitat més de les investigacions policials, però la Unió Americana per a les Llibertats Civils ha fet pública una carta amb la sospita que, en aquest cas, s'han fet servir sense els requeriments judicials, en controls rutinaris, de manera que la policia podria haver accedit a les dades de molts ciutadans, des dels seus correus i llistes de contactes i telefonades fins a les fotografies i documents emmagatzemats.