Berga

Els incidents de la Patum compliquen el procés perquè la festa sigui reconeguda per la Unesco

La Patum de Berga d'aquest any ha quedat inevitablement marcada per la mort de Josep Maria Isanta i, òbviament, això ha deixat en segon pla el camí que s'havia iniciat perquè aquesta festa sigui distingida com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat. La Patum és una de les candidatures entre les quals ha de triar la Unesco aquesta tardor. A Berga fa tres anys que hi treballen, i ara esperen que els tràgics incidents no influeixin en la decisió final de la Unesco.

Actualitzat
La Patum de Berga vol ser reconeguda com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la Unesco. Per aconseguir aquesta distinció cal que es valori com una celebració única, diferent de la resta, una celebració que tingui una tradició antiga. En la Patum això és clar. A Berga "es compten els anys de Patum en Patum, la canalla acabada de néixer la vestim de patumaire i la portem a la plaça", explica un dels promotors, preocupat perquè els tràgics fets ocorreguts aquest any puguin enterbolir el procés. Aquest any 2005, la Patum de Berga ha estat la candidatura per ser considerada patrimoni oral i immaterial de la humanitat per la Unesco que ha presentat l'estat espanyol. L'historiador Albert Rumbo es va encarregar de preparar-ne tota la documentació. Va començar a treballar-hi a mitjans del 2002 i ara espera que els tràgics incidents d'aquest any no influeixin en la decisió final. Rumbo considera que, en principi, no haurien de tenir res a veure, i que la Unesco hauria de considerar els valors que té la festa com a tal. "Penso que els tràgics fets d'aquest any s'han escaigut per la Patum, però no tenen res a veure amb la Patum", conclou l'historiador. El Misteri d'Elx és, de moment, l'única celebració a tot l'estat espanyol que ha rebut aquest reconeixement. Ara, caldrà esperar fins al 25 de novembre per sortir de dubtes i veure si la Patum també se suma al prestigiós llistat d'aquest organisme internacional.
Anar al contingut