Els immigrants que arriben a Espanya tenen més estudis però segueixen fent les mateixes feines

Un estudi del CITE, el Centre d'Informació als Treballadors Estrangers de Comissions Obreres, demostra que el perfil de l'immigrant està canviant. Cada vegada vénen més dones, fruit del reagrupament familiar, i en general són persones amb estudis. El que no ha canviat són les dificultats que troben per legalitzar la seva situació i això fa que la majoria estiguin abocats a la precarietat i l'economia submergida. L'Equador ha rellevat el Marroc com a primer país de procedència d'aquests immigrants.
Els immigrants que arriben a Espanya tenen més estudis però segueixen fent les mateixes feines
Memòria

Els immigrants que arriben a Espanya tenen més estudis però segueixen fent les mateixes feines

Un estudi del CITE, el Centre d'Informació als Treballadors Estrangers de Comissions Obreres, demostra que el perfil de l'immigrant està canviant. Cada vegada vénen més dones, fruit del reagrupament familiar, i en general són persones amb estudis. El que no ha canviat són les dificultats que troben per legalitzar la seva situació i això fa que la majoria estiguin abocats a la precarietat i l'economia submergida. L'Equador ha rellevat el Marroc com a primer país de procedència d'aquests immigrants.
Actualitzat
El Centre d'Informació per als Treballadors Estrangers, una entitat que depèn del sindicat Comissions Obreres i que és el principal intermediari entre molts immigrants i l'administració, va atendre l'any passat 21.300 persones i, de les seves dades, se'n pot extreure una mena de perfil molt acurat de la immigració més recent. Per primer any, per exemple, el nombre d'homes i dones s'iguala i comença a caure la tendència d'una immigració predominantment masculina. La memòria destaca també l'increment de persones immigrades casades -gairebé tantes com solteres-, que l'informe atribueix al reagrupament familiar i a la voluntat de la immigració d'establir-se de forma permanent. Per procedències, també per primer cop, els equatorians són el contingent més nombrós, i substitueix els marroquins, que passen a la segona posició. El tercer lloc l'ocupa la comunitat colombiana. Un altre tòpic que cau és el nivell educatiu: els analfabets són la minoria, i gairebé el 60% tenen estudis de grau mitjà, professional, superior o universitari. La situació legal continua sent la gran assignatura pendent: el 60% encara no tenen permís de residència. Això repercuteix directament en la situació laboral: un 55% del total dels immigrants encara treballen sense cap mena de contracte. Si es tenen en compte només els residents legals, la majoria sí que tenen contracte, però encara queda un 6% que treballen en l'economia submergida. Per acabar, una altra dada destacada és el coneixement d'idiomes: un 64% declaren no entendre el català, mentre que només el 8,7% desconeixen el castellà. L'informe del CITE també posa de manifest que els immigrants continuen fent fonamentalment les feines per a les quals costa més trobar gent del país i alhora hi ha més demanda, com el servei domèstic, la construcció, l'hostaleria i la indústria.