Els guardonats amb el Nobel de la Pau criden a acabar amb "la fosca nit del terror nuclear"

Discursos emotius a Oslo, en representació de la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears
Els guardonats amb el Nobel de la Pau criden a acabar amb "la fosca nit del terror nuclear"

Els guardonats amb el Nobel de la Pau criden a acabar amb "la fosca nit del terror nuclear"

Discursos emotius a Oslo, en representació de la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears
Xavier Duran Actualitzat
Setsuko Thurlow ha fet un dels discursos d'acceptació

Setsuko Thurlow ha fet un dels discursos d'acceptació

"A dotzenes de llocs arreu del món -en sitges de míssils colgats sota la nostra terra, en submarins que naveguen pels nostres oceans i dalt d'avions que volen pel nostre cel- hi ha 15.000 objectes de destrucció de la humanitat". Aquesta és l'explicació que ha donat al principi del seu discurs Beatrice Fihn, la jurista sueca que des del 2014 dirigeix la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears (ICAN).

Era el discurs fet aquest diumenge a Oslo per acceptar i agrair el Premi Nobel de la Pau atorgat a aquesta iniciativa, posada en marxa el 2007 i a la qual s'han associat 468 organitzacions de 101 països.

Fihn ha afirmat que representen les persones que es neguen a considerar les armes nuclears com "uns elements fixos del nostre món" i els que rebutgen "que el seu destí estigui lligat a unes poques línies de codi de llençament". Ha afirmat que la història d'aquestes armes tindrà un final, però s'ha preguntat:

"Serà el final de les armes nuclears o serà el nostre final?"

S'ha volgut centrar després en tres aspectes: por, llibertat i futur. Sobre la primera ha dit que, a diferència del que passava durant la Guerra Freda, avui hi ha molts més estats armats, hi ha terroristes i hi ha guerra cibernètica. I ha alertat que, si s'utilitzés només una petita part de les armes existents, sutge i fums a l'atmosfera, enfosquirien i assecarien la superfície de la Terra durant més d'una dècada.

Sobre la llibertat, ha manifestat que aquestes armes han fet falses promeses de pau i que, lluny de prevenir la guerra, ens han portat moltes vegades al llindar del conflicte. I ha dit que la democràcia no pot ser governada per aquestes armes:

"Tal com van ser creades només pel context geopolític, poden ser també fàcilment destruïdes situant-les en un context humanitari".

Sobre el futur, ha fet una crida a negociar i signar el Tractat per la Prohibició d'Armes Nuclears, citant explícitament els nou països que en posseeixen perquè s'hi adhereixin: Estats Units, Rússia, Gran Bretanya, França, Xina, Índia, Pakistan, Israel i Corea del Nord.

Setsuko Thurlow, supervivent d'Hiroshima

El segon discurs d'acceptació ha estat de Setsuko Thurlow, una supervivent de la bomba atòmica d'Hiroshima i activista de l'ICAN. Actualment de nacionalitat canadenca, Thurlow tenia 13 anys quan va explotar la bomba a la seva ciutat i ha dit que parlava en nom dels supervivents:

"Parlo en nom de la família dels hibakusha -els que, per un atzar miraculós, van sobreviure a les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki. Durant més de set dècades hem treballat per l'abolició total de les armes nuclears".

Ha declarat la seva solidaritat amb les persones que han patit els assaigs nuclears o la fabricació d'aquest armament a diversos llocs del món: Mururoa, Ekker, Semipalatinsk, Maralinga, Bikini. Gent que, com ells, ha dit, refusen esperar per veure el final "del lent verí del nostre món". I ha declarat contundentment:

"Nosaltres diem: la humanitat i les armes nuclears no poden coexistir".

Ha fet també una crida perquè tots els països s'adhereixin al tractat de prohibició i ha dit que així "ja no viurem sota un bolet nuclear de por", en referència a la forma que agafa el núvol de fum després de l'explosió d'una bomba atòmica.

El discurs ha estat molt emotiu i l'ha acabat explicant que el dia anterior havien caminat pels carrers d'Oslo amb torxes enceses i ha fet una crida:

"Seguim-nos els uns als altres fora de la fosca nit del terror nuclear. No importa a quins obstacles fem front, ens mantindrem en moviment i pressionant i compartint aquesta llum amb els altres. Aquests són la nostra passió i el nostre compromís per la supervivència del nostre únic i valuós món".

TEMES:
Ciència