Els exsíndics electorals territorials neguen a la jutgessa que fessin cap actuació per l'1-O

Els exsíndics electorals territorials neguen a la jutgessa que fessin cap actuació per l'1-O

Els exsíndics electorals territorials neguen a la jutgessa que fessin cap actuació per l'1-O

ACN Barcelona.-Sis dels exsíndics electorals territorials nomenats per supervisar l'1-O han assegurat aquest dijous al matí davant de la jutgessa de Barcelona que investiga la Sindicatura Electoral que no van fer cap actuació en relació al referèndum independentista. Han declarat com a testimonis i han negat haver cobrat res per la seva feina i tampoc que rebessin cap notificació oficial del seu nomenament o que en signessin cap ordenant cap tipus d'actuació.

Segons fonts jurídiques consultades per l'ACN, tots han explicat que no saben ben bé qui els va nomenar, sinó que formaven part d'una llista de possibles candidats i algú no concretat els va trucar per proposar-los el càrrec. No van tenir cap document oficial amb el seu nomenament ni cap acte de presa de possessió. Tampoc van fer cap reunió oficial de treball ni van realitzar indicacions ni treballs oficials. Alguns d'ells, però, es van reunir al Parlament per conèixer-se entre ells.En tot cas, han explicat que van acceptar els càrrecs en base a la legalitat catalana vigent aquells dies i que en cap cas van cobrar ni un euro per la seva feina o les despeses que els haurien generat els desplaçaments.El passat 1 de desembre van declarar els cinc investigats, que només van respondre les preguntes del seu advocat. També van assegurar no haver cobrat res ni haver promogut cap actuació administrativa.Els exsíndics, juristes i politòlegs, han declarat davant de la magistrada titular del Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona que investiga els cinc síndics electorals centrals pels delictes de malversació de fons públics, desobediència i usurpació de funcions, arran d'una querella de la fiscalia a mitjans de setembre, pocs dies després de ser nomenats. Aquest dijous han declarat els tres síndics de Tarragona, dos de Barcelona i la presidenta de la sindicatura d'Aran. Per aquest divendres estan previstes les declaracions dels tres síndics de Girona, el president de la sindicatura de Barcelona i un de Lleida. El dilluns 26 es preveuen les quatre últimes: dos de Lleida i dos d'Aran. Aquell mateix dilluns també està prevista la declaració, també com a testimonis, del lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i del secretari general, Xavier Muro.El 14 de setembre l'exfiscal en cap de Barcelona Ana Magaldi es va querellar contra els cinc membres titulars de la Sindicatura Electoral de Catalunya pels delictes d'usurpació de funcions públiques, desobediència i malversació de fons públics. A la querella, a més, el ministeri públic exposava que el procés electoral "necessàriament implica una despesa". També hi havia una advertència per als responsables del DOGC i els avisa que podien incórrer, com a mínim, en un delicte de desobediència si publicaven qualsevol acord o resolució de la sindicatura.La Sindicatura Electoral de Catalunya estava presidida per Jordi Matas, la seva vicepresidenta era Marta Alsina, Marc Marsal n'era el secretari i els vocals eren Josep Pagès i Tània Verge. Josep Costa, actual vicepresident primer del Parlament per JxCat, i Eva Labarta, advocada de Francesc Homs pel judici del 9-N, eren els suplents. Els cinc titulars són els investigats, tots juristes i els politòlegs que havien de fer d'àrbitres en la votació del referèndum.Les cinc sindicatures electorals territorials, les quatre demarcacions provincials més l'Aran, estaven formades per una presidència, una secretaria i una vocalia. Aquests 15 membres són els citats a declarar com a testimonis i els que van ser inicialment multats amb 6.000 euros diaris pel TC, excepte la presidenta de la sindicatura d'Aran, Maria Carme Vilanova, que va renunciar immediatament al càrrec després de ser nomenada.Pel que fa al delicte d'usurpació de funcions púbiques, la fiscalia creu que els membres de la Sindicatura han impulsat un procés electoral que estava prèviament suspès. "Han exercit il·legítimament actes propis d'una autoritat o funcionari públic atribuint-los caràcter oficial", alerta la fiscalia. Els acusa també de desobediència per "haver desatès" els requeriments del Tribunal Constitucional. "La seva actuació demostra una clamorosa manifestació de menyspreu al principi d'autoritat del Tribunal Constitucional", recull la querella.També els atribueix malversació de fons públics perquè considera que el procediment electoral "necessàriament implica una despesa pública" i està orientat a portar a termes "activitats delictives". A més, a la querella s'apunta que estaven "comprometent fons públics mantenint les seves funcions" tot i les resolucions del TC. A més, la fiscalia remarca que estaven fent tasques "retribuïdes conscients de la il·licitud de la despesa". Recorda, a més, que "qualsevol despesa pública destinada a donar cobertura al referèndum secessionista és inconstitucional i nul". El ministeri públic també va requerir a la directora de publicacions i al responsable del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que no publiquessin cap dels acords i resolucions dictades per la sindicatura. Els advertia que si ho fan poden incórrer, com a mínim, en un delicte de desobediència. Actuacions paral·leles del TCEl Parlament va aprovar la designació dels cinc membres de la sindicatura el 7 de setembre i, hores més tard, el Tribunal Constitucional va suspendre l'acord. Llavors, ja se'ls advertia que no podien nomenar els membres de les sindicatures per demarcacions. Un nomenament que, tanmateix, sí que es va efectuar just l'endemà i va provocar que -a instàncies de l'advocat de l'Estat- el TC fes el primer pas per aplicar mesures coercitives als cinc membres. Segons la fiscalia, aquests membres "no tenen legitimitat per actuar" i aquell nomenament va ser una "clamorosa manifestació de menyspreu" cap a l'alt tribunal. De fet, aquesta designació va provocar també que el TC apliqués una multa de 12.000 euros diaris per cada dia que seguissin al càrrec els cinc síndics titulars i els dos territorials. També va imposar 6.000 euros diaris als 15 síndics territorials. Els 22 síndics van dimitir pocs dies després, quan el Govern els va instar a dissoldre's, i les multes van quedar sense efecte.En la resolució, el tribunal expressava que les multes "no tenen la finalitat de sancionar sinó d'obligar el compliment de les seves resolucions". Per això, els magistrats apuntaven que només començaran a imposar-se "en cas de persistir en l'incompliment" a partir de les deu del matí del dia següent a la publicació al BOE de la resolució.