Els experts elogien la perfecció de l'operatiu de rescat dels 33 miners xilens
Geòlegs i enginyers xilens i membres de la NASA han treballat contra rellotge per treure els 33 miners, atrapats durant 69 dies a 700 metres de profunditat. L'operatiu que han dissenyat, d'una gran complexitat tècnica, ha estat clau per l'èxit del rescat i és "digne d'un Premi Nobel", segons el geòleg i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Maria Mata. A banda dels possibles problemes físics, els psicòlegs alerten que els miners podrien començar a manifestar aviat seqüeles psicològiques derivades del tancament i de l'estrès que han patit.
El geòleg i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Maria Mata va estar fa uns quants dies a Xile, a peu de la mina, seguint en primera persona les feines de preparació del rescat. En declaracions a Catalunya Ràdio, Mata n'ha destacat la complexitat tècnica. "Aquest treball és el més perfecte que s'ha fet en mineria. Rescatar 33 persones a 700 metres sota terra amb aquests mitjans és digne d'un Premi Nobel".
L'operatiu de rescat dels miners ha començat amb el descens de l'equip que havia d'ajudar-los a introduir-se a la càpsula "Fènix". Per poder pujar a la superfície, els miners havien de vestir-se amb una granota verda feta a mida i unes ulleres de sol per protegir-se de la llum. A més, portaven un dispositiu que servia per controlar el ritme cardíac i respiratori durant la pujada, d'una durada d'entre 13 i 20 minuts, i una màscara d'oxigen.
Per poder resistir el captiveri i tenir prou forces per suportar el rescat, als miners se'ls han subministrat medicaments per poder dormir i per controlar el sistema nerviós i la pressió sanguínia, a més d'una dieta dissenyada per la NASA. Es volia evitar que amb la falta d'activitat els miners s'engreixessin i no cabessin en les reduïdes dimensions de la càpsula que els havia de portar a la superfície.
Pel que fa a l'ordre de sortida, s'ha decidit que primer en sortissin els més hàbils, perquè poguessin informar la resta de les dificultats que s'han trobat durant l'ascens. Després ho faran els més dèbils i, per acabar, els més forts.
Un cop a terra, se'ls ha traslladat a l'hospital de campanya del campament. Allà se'ls ha fet una primera avaluació i després en grups de quatre se'ls ha evacuat amb helicòpter fins a l'Hospital de Copiapó, on passaran dos dies en observació.
Una situació tan extrema com la que han viscut els miners no només té conseqüències físiques. El psicòleg Carlos Muñoz ha explicat, en declaracions a Catalunya Ràdio, que tot i que es troben bé de salut, "és possible que d'aquí a un temps comencin a aparèixer els símptomes típics de l'estrès: alteració del caràcter, fluctuacions de l'estat d'ànim, malsons o insomni, ansietat generalitzada o depressió. El psicòleg també ha destacat que els miners hauran d'assumir que ben aviat tornaran a passar a l'anonimat.
L'operatiu de rescat dels miners ha començat amb el descens de l'equip que havia d'ajudar-los a introduir-se a la càpsula "Fènix". Per poder pujar a la superfície, els miners havien de vestir-se amb una granota verda feta a mida i unes ulleres de sol per protegir-se de la llum. A més, portaven un dispositiu que servia per controlar el ritme cardíac i respiratori durant la pujada, d'una durada d'entre 13 i 20 minuts, i una màscara d'oxigen.
Per poder resistir el captiveri i tenir prou forces per suportar el rescat, als miners se'ls han subministrat medicaments per poder dormir i per controlar el sistema nerviós i la pressió sanguínia, a més d'una dieta dissenyada per la NASA. Es volia evitar que amb la falta d'activitat els miners s'engreixessin i no cabessin en les reduïdes dimensions de la càpsula que els havia de portar a la superfície.
Pel que fa a l'ordre de sortida, s'ha decidit que primer en sortissin els més hàbils, perquè poguessin informar la resta de les dificultats que s'han trobat durant l'ascens. Després ho faran els més dèbils i, per acabar, els més forts.
Un cop a terra, se'ls ha traslladat a l'hospital de campanya del campament. Allà se'ls ha fet una primera avaluació i després en grups de quatre se'ls ha evacuat amb helicòpter fins a l'Hospital de Copiapó, on passaran dos dies en observació.
Una situació tan extrema com la que han viscut els miners no només té conseqüències físiques. El psicòleg Carlos Muñoz ha explicat, en declaracions a Catalunya Ràdio, que tot i que es troben bé de salut, "és possible que d'aquí a un temps comencin a aparèixer els símptomes típics de l'estrès: alteració del caràcter, fluctuacions de l'estat d'ànim, malsons o insomni, ansietat generalitzada o depressió. El psicòleg també ha destacat que els miners hauran d'assumir que ben aviat tornaran a passar a l'anonimat.
