Els EUA tornen a bombardejar el sud de Somàlia amb l'objectiu d'abatre membres d'Al-Qaeda vinculats als atemptats de Kènia i Tanzània

A Somàlia, la sortida dels islamistes de bona part del país no ha suposat la fi de la violència. Ara s'ha obert un nou front a la frontera sud amb Kènia per on intentaven fugir les milícies. En les últimes hores, la zona ha estat bombardejada diverses vegades pels Estats Units. L'objectiu: abatre una suposada cèl·lula d'Al-Qaeda responsable dels atemptats de Kènia i Tanzània, el 1998, contra ambaixades nord-americanes. El primer bombardeig ha tingut lloc aquest matí, i ha fet un nombre indeterminat de víctimes. El segon s'ha fet aquesta tarda contra milicians islamistes i ha fet 26 víctimes.
Els EUA tornen a bombardejar el sud de Somàlia amb l'objectiu d'abatre membres d'Al-Qaeda vinculats als atemptats de Kènia i Tanzània
Washington

Els EUA tornen a bombardejar el sud de Somàlia amb l'objectiu d'abatre membres d'Al-Qaeda vinculats als atemptats de Kènia i Tanzània

A Somàlia, la sortida dels islamistes de bona part del país no ha suposat la fi de la violència. Ara s'ha obert un nou front a la frontera sud amb Kènia per on intentaven fugir les milícies. En les últimes hores, la zona ha estat bombardejada diverses vegades pels Estats Units. L'objectiu: abatre una suposada cèl·lula d'Al-Qaeda responsable dels atemptats de Kènia i Tanzània, el 1998, contra ambaixades nord-americanes. El primer bombardeig ha tingut lloc aquest matí, i ha fet un nombre indeterminat de víctimes. El segon s'ha fet aquesta tarda contra milicians islamistes i ha fet 26 víctimes.
Actualitzat

L'avió canoner AC-130, capaç de disparar 1.800 bales per minut, va atacar dilluns el sud de Somàlia, concretament localitats pròximes a la frontera amb Kènia. Almenys van morir 19 persones. El Pentàgon no ha reconegut fins avui que també hi hauria hagut més atacs, aquesta vegada fets amb helicòpters i encara no confirmats. Les operacions tenen la cobertura de diferents vaixells de guerra de la cinquena flota amb base a Bahrain, als quals s'ha afegit el portaavions "Eisenhower". Els atacs de dilluns són els primers que s'han reconegut des del 1994.

L'objectiu, segons el Pentàgon, serien cèl·lules i dirigents d'Al-Qaeda que estarien fugint amagats entre els islamistes en retirada de Somàlia per l'ofensiva etíop. Concretament, segons "The Washington Post", s'hauria intentar matar Abu Talha al-Sudani, un dels promotors dels atemptats contra les ambaixades nord-americanes de Kènia i Tanzània el 1998, en què van morir 250 persones. Segons, el Pentàgon, un dels tres dirigents d'Al-Qaeda a la zona hauria mort en l'atac. El nou president somali ha aplaudit la intervenció de l'exèrcit nord-americà.

Amb la retirada dels islamistes de Mogadiscio, els Estats Units estarien aconseguint construir un bloc de països, des d'Etiòpia fins a Uganda, passant per Kènia i Tanzània, capaços de frenar la influència islamista que prové de les monarquies del Golf, Eritrea i el Sudan. Per tant es dibuixa un nou front de lluita contra l'islamisme, aquest cop a l'Àfrica.


El president somali torna a la capital després de dos anys

Aquests atacs coincideixen amb l'arribada a Mogadiscio del president somali, Abdullahi Yusuf. És el primer cop que entra a la capital des que va ser nomenat, ara fa dos anys, ja que la ciutat estava controlada pels islamistes. Yusuf ha dit que no negociarà amb les milícies dels Tribunals Islàmics i ha demanat suport per al seu govern. Abdullahi Yusuf ha justificat els atacs nord-americans contra els islamistes i Al-Qaeda.