Els EUA i la Gran Bretanya intenten una via de diàleg amb l'Iran i Síria per trobar una sortida a la crisi iraquiana

La derrota republicana en les eleccions legislatives als Estats Units ha dibuixat noves expectatives al Pròxim Orient. Per començar, la Casa Blanca sembla disposada a obrir una via de diàleg amb l'Iran i Síria per trobar una solució al caos iraquià i poder, a la llarga, retirar els seus soldats. Després de tres anys i mig de guerra i quan Washington ja havia assenyalat aquests dos països com els pròxims candidats a passar pel que anomenaven "un canvi de règim", ara el resultat electoral obliga el president Bush a rectificar. I sembla que en aquest objectiu també hi coincideix ara el principal aliat dels nord-americans, la Gran Bretanya, que també aposta per involucrar-hi, com més aviat millor, l'Iran i Síria per la via diplomàtica.
Els EUA i la Gran Bretanya intenten una via de diàleg amb l'Iran i Síria per trobar una sortida a la crisi iraquiana
Washington / Londres

Els EUA i la Gran Bretanya intenten una via de diàleg amb l'Iran i Síria per trobar una sortida a la crisi iraquiana

La derrota republicana en les eleccions legislatives als Estats Units ha dibuixat noves expectatives al Pròxim Orient. Per començar, la Casa Blanca sembla disposada a obrir una via de diàleg amb l'Iran i Síria per trobar una solució al caos iraquià i poder, a la llarga, retirar els seus soldats. Després de tres anys i mig de guerra i quan Washington ja havia assenyalat aquests dos països com els pròxims candidats a passar pel que anomenaven "un canvi de règim", ara el resultat electoral obliga el president Bush a rectificar. I sembla que en aquest objectiu també hi coincideix ara el principal aliat dels nord-americans, la Gran Bretanya, que també aposta per involucrar-hi, com més aviat millor, l'Iran i Síria per la via diplomàtica.
Actualitzat

Va ser George Bush qui va decidir l'inici de la guerra a l'Iraq, però no està clar qui n'acabarà decidint el final. El nou balanç de poder després de les eleccions de dimarts ha debilitat el president, però les especulacions sobre la nova estratègia a seguir són tan diverses com veus té el partit demòcrata. Alguns demanen la retirada entre els propers quatre o sis mesos i altres -com el nou líder demòcrata del Senat- aposten per tot el contrari. El cap de gabinet de Bush, Josh Bolten, ha anunciat una nova mirada sobre la qüestió: "El president vol revisar la seva política a l'Iraq. Ningú no està content amb l'actual situació a l'Iraq. El president ho ha dit. També ha explicat el secretari de Defensa Rumsfeld que les coses no van prou be."

El grup de treball sobre l'Iraq format per republicans i demòcrates es reuneix avui amb Bush. Està presidit per l'exsecretari d'Estat James Baker i altres cares recuperades dels anys de presidència de George Bush pare. Com ja van fer als 90, amb l'obertura d'un procés de pau entre israelians i palestins, demanen una visió més àmplia del trencaclosques del Pròxim Orient. Això inclouria obrir negociacions amb Síria i l'Iran, però el primer ministre israelià, de visita als Estats Units, intentarà convèncer George Bush de tot el contrari. Amb tot, Bush no s'ha arronsat davant Teheran i ha tornat a rescatar la poblemàtica sobre el programa nuclear iranià per advertir a Teheran que o bé l'abandona o quedarà "marginat econòmicament" del món.

Qui també ha passat de considerar Síria i l'Iran part dels problemes del Pròxim Orient a mirar-los com a part de la solució és Tony Blair, que aquest diumenge participava en el dia dels caiguts per la pàtria. Ara, el "premier" britànic també creu ara que l'única forma de millorar la situació a l'Iraq es convèncer els seus veïns, l'Iran i Síria, perquè s'hi impliquin positivament. És a dir, ara es tracta de temptejar dos règims fins ara enemics perquè ajudin Londres i Washington a arreglar el caos que han provocat a l'Iraq sense que es noti gaire que fa quatre dies els menyspreaven. El canvi d'estratègia l'anunciarà aquesta nit el primer ministre en un sopar.

El to de la petició a Damasc i Teheran, però, no és el d'una suplica, sinó el d'una reclamació. "En essència no és nou el que estem fent, ja fa temps que està sobre la taula. La qüestió, però, és si l'Iran o Síria decidiran acabar amb el seu aïllament i començaran a col·laborar amb la comunitat internacional", ha assegurat Margaret Beckett, ministra d'Exteriors del Regne Unit.

Si algú ha patit els danys col·laterals de la desfeta republicana als Estats Units és l'autoritat de Tony Blair, a qui molts veuen més que mai com apèndix de George Bush. El primer ministre, que diumenge va perdre quatre soldats més a prop de Bàssora, només ha canviat el seu discurs respecte a l'Iraq després que ho fes Washington. Blair intenta, això sí, aportar noves idees i suggerirà als Estats Units que difícilment arreglaran l'Iraq si no s'impliquen a fons per solucionar el conflicte entre palestins i israelians.

Aquest dimarts Blair parlarà per videoconferència amb la comissió liderada per James Baker encarregada de trobar una sortida a l'Iraq. La seva esperança és que per un cop Washington li faci cas i pugui justificar aquí els beneficis de l'aliança amb George Bush.

Com ho veuen a Teheran i Damasc

L'Iran i Síria ja han reaccionat davant la proposta del grup d'experts. En principi tant els seus respectius governs com bona part de l'opinió pública veuen la seva possible entrada en la resolució del conflicte a l'Iraq amb bons ulls. De fet, el portaveu del govern iranià ha assegurat que els fets han demostrat a Bush que estava equivocat i que els Estats Units no poden solucionar res tots sols.

NOTÍCIES RELACIONADES