Els EUA espien les dades bancàries de milers de persones d'arreu del món emparant-se en la lluita contra el terrorisme

Des dels atemptats de l'11-S, el govern dels EUA ha tingut accés a les dades bancàries de milers de persones emparant-se en els poders especials que la llei antiterrorista nord-americana concedeix al president Bush en situacions d'emergència. Aquest programa, mantingut fins ara en secret, es va aplicar de manera simultània al de les escoltes telefòniques i la intervenció de correus electrònics revelat fa pocs mesos. Segons els diaris "The New York Times" i "The Washington Post", el govern dels EUA va ordenar a una societat interbancària de Brussel·les que permetés l'accés de la CIA i l'FBI als arxius confidencials. Les investigacions es van cenyir als moviments internacionals.
Els EUA espien les dades bancàries de milers de persones d'arreu del món emparant-se en la lluita contra el terrorisme
Estats Units

Els EUA espien les dades bancàries de milers de persones d'arreu del món emparant-se en la lluita contra el terrorisme

Des dels atemptats de l'11-S, el govern dels EUA ha tingut accés a les dades bancàries de milers de persones emparant-se en els poders especials que la llei antiterrorista nord-americana concedeix al president Bush en situacions d'emergència. Aquest programa, mantingut fins ara en secret, es va aplicar de manera simultània al de les escoltes telefòniques i la intervenció de correus electrònics revelat fa pocs mesos. Segons els diaris "The New York Times" i "The Washington Post", el govern dels EUA va ordenar a una societat interbancària de Brussel·les que permetés l'accés de la CIA i l'FBI als arxius confidencials. Les investigacions es van cenyir als moviments internacionals.
Actualitzat

El govern nord-americà ha tingut accés a les dades bancàries de milers de persones d'arreu del món emparant-se en la lluita contra el terrorisme, com també va fer amb les escoltes telefòniques i la intervenció de correus electrònics. Un programa que ha mantingut en secret fins que ara l'han revelat els diaris "The New York Times" i "The Washington Post", l'endemà que el mateix subsecretari del tresor per a Afers d'Intel·ligència Financera i Terrorisme, Stuart Levey, ho confirmés en una entrevista televisiva.


La Casa Blanca hauria ordenat a una societat interbancària de Brussel·les que permetés l'accés de la CIA i l'FBI als seus arxius confidencials. Es tracta de SWIFT, la Societat Internacional per a les Telecomunicacions Financeres Interbancàries, encarregada de canalitzar milers de milions de transaccions entre 7.800 entitats de tot el món. En un comunicat oficial, la mateixa empresa ha reconegut haver rebut dels Estats Units l'orde de subministrar informació sobre els seves activitats i clients. Les investigacions es van cenyir als moviments financers internacionals i a les entrades i sortides de diners des dels EUA, que no estaven necessàriament relacionades amb grups terroristes.


Pel subsecretari del tresor nord-americà, aquesta pràctica és una iniciativa legal i una eina vital per seguir el rastre dels integrants d'Al-Qaeda, tot i reconèixer que s'havia esforçat per mantenir en secret aquesta pràctica.


Després de l'11-S, Bush va decidir investigar la identitat i les activitats de sospitosos de terrorisme a partir dels moviments financers. En aquest sentit, el govern nord-americà ha intervingut les bases de dades financeres on hi consta el nom, el número de telèfon i el número de compte, així com altra mena d'informació.


En qualsevol cas, Levey ha dit que el programa d'espionatge nord-americà és legal i es tracta d'una operació permesa als Estats Units per a situacions d'estat d'emergència.