Els Estats Units i la UE consideren "lamentable" la independència d'Ossètia del Sud i Abkhàzia
La decisió del Kremlin de reconèixer la independència d'Ossètia del Sud i Abkhàzia ha rebut l'enèrgica condemna d'Occident, que, amb els Estats Units i l'OTAN al capdavant, ha rebutjat l'acció de Medvédev. Des de Ramallah, la secretària d'Estat nord-americana, Condoleezza Rice, ha qualificat de "lamentable" el reconeixement rus. En la mateixa línia, el secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, ha deplorat la decisió russa perquè creu que "contradiu directament un gran nombre de resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la integritat territorial de Geòrgia". Tota la Unió Europea s'ha sumat "fermament" a la condemna.
Les reaccions al reconeixement rus d'Ossètia del Sud i Abkhàzia no s'han fet esperar. Els principals països occidentals han fet una anàlisi crítica de la decisió del Kremlin. La secretària d'Estat dels Estats Units, Condoleezza Rice, ha pronosticat que la independència de les dues regions és una qüestió que arribarà "morta" al Consell de Seguretat de l'ONU, ja que continuaran formant part de Geòrgia.
Per la seva banda, el secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, ha assegurat que les darreres accions de Rússia "posen en dubte" el seu compromís amb "la pau i la seguretat al Caucas". Per De Hoop Scheffer, reconèixer la independència de les dues regions separatistes georgianes suposa una "violació directa de nombroses resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides".
La Unió Europea també ha condemnat "fermament" la independència de les dues regions georgianes i ha insistit que cal "una solució política" al conflicte del Caucas. La UE ha reafirmat el seu suport "als principis d'independència, sobirania i integritat territorial de Geòrgia". Els caps d'estat i de govern de la Unió celebraran aquest dilluns una cimera extraordinària per tal d'analitzar les conseqüències del conflicte de Geòrgia.
França, que ostenta la presidència de torn de la UE i que ha actuat de mediadora en el conflicte, ha titllat de "lamentable" la decisió del Kremlin. La cancellera alemanya, Angela Merkel, encara ha estat més dura i l'ha qualificada de "totalment inadmissible" i "contrària a les normes del dret internacional".
El Foreign Office britànic també ha rebutjat "categòricament" la decisió de Medvédev i ha reafirmat "la sobirania i la integritat territorial de Geòrgia". A Itàlia, el ministre d'Afers Estrangers, Franco Frattini, ha expressat la seva pena per una iniciativa presa "sense el suport de la legalitat internacional".
Espanya vol complir el pla de pau
El govern espanyol, a través del ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos, ha lamentat la decisió del Kremlin i ha considerat que és "urgent" que Moscou compleixi el pla de pau proposat per la UE i que va acordar amb Tbilisi. Pel ministre, el reconeixement de les regions secessionistes és "inacceptable" i "no contribueix a crear les condicions necessàries per a la resolució del conflicte".
En un comunicat, Moratinos ha reiterat la "necessitat de respectar plenament els principis del dret internacional, en particular el de la integritat territorial dels estats, en aquest cas, de Geòrgia". A més, el ministre ha recordat que aquesta posició és la que "sempre ha mantingut Espanya", en al·lusió a l'oposició al reconeixement de Kosovo.
