Parella gran amb dos nens petits (GoodFreePhotos)
Les noves generacions viuran més que els seus pares (GoodFreePhotos)

Els espanyols tindran l'esperança de vida més alta del món el 2040

Xavier DuranActualitzat

L'any 2040, els espanyols tindran l'esperança de vida més alta del món: 85,8 anys, en la mitjana combinada per als dos sexes. Això són vora tres anys més que els 82,9 anys actuals, que situen la mitjana en quarta posició. L'actual líder, el Japó, amb 83,7 anys, passarà a la segona posició amb 85,7 anys.

La dada prové de l'estudi dut a terme per l'Institut de Mesura i Avaluació de la Salut de la Universitat de Washington, publicat a la revista "The Lancet".

Es tracta d'un enfocament innovador que ha servit per calcular l'evolució de l'esperança de vida basant-se en 250 causes de mort, entre 2016 i 2040 per a 195 països i territoris. Els càlculs s'han basat en l'estudi sobre la càrrega mundial de malalties del 2016 (Global Burden of Disease Study 2016 ).

La mitjana mundial  d'esperança de vida el 2040 serà 4,4 anys superior a l'actual, tant per a dones com per a homes. Els investigadors, però, han tingut en compte diversos escenaris. En el més positiu, els homes guanyarien 7,8 anys de vida i, en el pitjor, perdrien 0,4 anys. Les dones guanyarien, en el millor dels casos, 7,2 anys i en el pitjor, només 0,1 anys.

La projecció presenta moltes diferències per països. Així, el Japó, Singapur, Suïssa i Espanya superaran els 85 anys. I 59 més, inclosa la Xina, passaran dels 80 anys d'esperança de vida. A l'altre extrem, Lesotho tindrà les expectatives més baixes, amb 57,3 anys. Juntament amb la República Centreafricana, Somàlia i Zimbàbue formarà el grup de quatre països on l'esperança de vida no arribarà als 65 anys.

Els autors afirmen que les diferències s'aniran reduint d'aquí al 2040, però que encara seran molt importants. Emfatitzen que no són inevitables i que dependran molt de les polítiques que s'apliquin. La sida pot tenir un impacte molt rellevant, segons els autors, si els països no són capaços de mantenir els guanys assolits fins ara en la lluita contra el VIH.

Com a exemple, expliquen que a la majoria de països els riscos de mort més elevats tindran a veure amb malalties metabòliques com la hipertensió o la diabetis, a hàbits com el tabaquisme i la ingesta d'alcohol, amb malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer, amb el sobrepès i l'obesitat i amb la contaminació ambiental. En canvi, en alguns països de l'Àfrica subsahariana els riscos més importants estaran lligats al desenvolupament: accés a aigua potable i sistemes sanitaris, contaminació dintre dels habitatges i malnutrició infantil.

A part dels països on la població té més ingressos, entre els 59 que el 2040 superaran els vuitanta anys d'esperança de vida hi haurà: Cuba, Perú, Colòmbia, Xile, Tailàndia, Sri Lanka i la Xina. A l'Àfrica subsahariana, les excepcions a la baixa esperança de vida seran Ruanda (74,8 anys), Nigèria (74,8) i Kènia (73,9).

La Xina puja, els Estats Units baixen

També hi haurà pujades i baixades espectaculars en el rànquing. La Xina passarà dels 76,3 anys actuals als 81,9 anys el 2040. Això la farà passar del lloc 68è al 39è. En canvi, als Estats Units, que ara es troben en el lloc 43è, amb 78,7 anys, l'esperança de vida augmentarà molt poc. El 2040, serà de 79,8 anys i es situarà en el lloc 64è.

La davallada més gran l'experimentaria Palestina, que passaria del 114è lloc al 152è. Un cas especial és el de Síria, que segons els càlculs passaria del 137è lloc al 80è. Els autors expliquen que això es pot deure a la disminució viscuda els últims anys degut a la guerra. La recuperació per al 2040 dependrà molt de l'evolució d'aquest conflicte, ara com ara imprevisible.

Per comprovar la validesa del seu mètode, els investigadors el van aplicar prenent dades del període 1990-2006 per calcular la mortalitat i l'esperança de vida entre 2007 i 2016. El model va funcionar molt millor que altres mètodes aplicats anteriorment.

Els autors acaben destacant que l'augment de l'esperança de vida provindrà de les innovacions tècniques i de l'augment de la inversió en salut, incloent-hi l'assistència adreçada a la gent més pobra.

ARXIVAT A:
CiènciaSalut
Anar al contingut