Els drets històrics

L'actual moment delicat en la reforma de l'Estatut es deu a la menció als drets històrics. Però què són exactament? Es tracta dels drets polítics adquirits per un col·lectiu al llarg de la història i que per les raons que sigui s'han perdut i es volen recuperar. El fet de recuperar-los permetria, per exemple, assegurar-se una mena de concert econòmic. I aquest tema, el del finançament, és un dels més delicats de tot el procés estatutari.
Els drets històrics
Estatut

Els drets històrics

L'actual moment delicat en la reforma de l'Estatut es deu a la menció als drets històrics. Però què són exactament? Es tracta dels drets polítics adquirits per un col·lectiu al llarg de la història i que per les raons que sigui s'han perdut i es volen recuperar. El fet de recuperar-los permetria, per exemple, assegurar-se una mena de concert econòmic. I aquest tema, el del finançament, és un dels més delicats de tot el procés estatutari.
Actualitzat
La invocació als drets històrics per blindar competències de la Generalitat, lluny de ser una qüestió anecdòtica, podria servir de "cos doctrinal" per a jutges i tribunals en cas de conflicte entre l'Estat i la Generalitat i obrir camins de resultats incerts.

Catalunya s'autogoverna des de l'edat mitjana i, de fet, la Generalitat va néixer com una institució que recaptava i gestionava tots els impostos, qüestió que, malgrat la llunyania en el temps, ens resulta prou familiar. Un altre exemple d'una competència actualment en disputa és la de seguretat, que la Generalitat exercia plenament fins al 1714. Sense anar més lluny, l'Estatut del 32 reconeixia als municipis àmplies prerrogatives a les quals ara també es podria recórrer.

L'encaix dels drets històrics de Catalunya en la Constitució espanyola es presenta difícil perquè en les referències que fa dels drets històrics només cita els règims forals d'Euskadi i Navarra. Això els va permetre, per exemple, la recuperació del concert econòmic.

A catalunya, el Partit Popular està en contra de parlar de drets històrics i la disputa es concentra en la resta de partits.

De moment, l'únic punt de trobada entre tots és el reconeixement dels drets històrics en llengua i dret civil català, al qual el PSC no descartaria afegir-s'hi. A partir d'aquí, no hi ha punts de trobada. Convergència i Unió i Esquerra Republicana s'han unit per defensar els drets històrics en l'organització de les administracións i el règim local, i també per fer-los valer perquè la Generalitat tingui competències exclusives en matèria de seguretat. Hi ha altres capítols en què Convergència i Unió està sola, com el que fa referència a les competències en educació i cultura. Però l'autèntica clau de volta en matèria dels drets històrics és el finançament, que, de moment, només defensa Convergència i Unió perquè Esquerra Republicana dóna prioritat a la proposta del tripartit.