Amèrica del Sud

Els dirigents llatinoamericans ploren la mort d'Hugo Chávez

En un comunicat, Cuba ha mostrat el seu suport al poble veneçolà i ha definit Chávez com un "fill". Evo Morales viatja a Caracas i Cristina Fernández suspèn l'agenda per la mort del president veneçolà. El president de l'ONU envia un "sentit condol" a la família del comandant, el poble i el govern de Veneçuela.

RedaccióActualitzat
La mort d'Hugo Chávez als 58 anys a causa d'un càncer ha mobilitzat immediatament alguns dels dirigents sud-americans que li eren més pròxims. El principal aliat de Veneçuela, el govern cubà, ha declarat tres dies de dol oficial i ha lamentat la mort de Chávez, en un comunicat oficial difós a través de la televisió i del diari "Granma".

La declaració mostra el suport de Cuba a la "revolució bolivariana" i assegura que l'obra de Chávez està invicta i que les conquestes del poble veneçolà són irreversibles. El text agraeix el suport de Chávez al poble cubà i el defineix com un "fill", especialment per a Fidel Castro, i com un amic entranyable per a Raúl Castro. I conclou que l'exemple del president veneçolà conduirà Cuba en les pròximes batalles.

El president de Bolívia, Evo Morales, ha viatjat immediatament a Caracas per acomiadar-se del seu amic. Els edificis oficials bolivians han penjat un crespó negre en senyal de dol per la defunció.

També ha interromput la seva agenda la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner. Tant Morales com Fernández van desplaçar-se fins a Cuba per saludar personalment Chávez mentre se sotmetia de nou al tractament contra el càncer.

Un altre aliat de Chávez, el president equatorià Rafael Correa, ha qualificat de "pèrdua irreparable" per a l'Amèrica Llatina la mort de Chávez. En un comunicat, Correa ha recordat que Chávez va ser "cap d'un moviment històric" i un "revolucionari memorable".

Al Brasil, el Congrés ha fet un minut de silenci en memòria del president veneçolà, que "sempre va ser un gran amic del Brasil, independentment del seu pensament polític", ha afirmat el conservador Renán Claheiros, que presideix el Senat.

El president uruguaià, José Mujica, ha expressat el seu dolor per la mort de Chávez i ha mostrat la seva confiança en "el poble veneçolà", en el seu govern i en la "fortalesa d'aquesta democràcia" de la qual el mort governant "va ser un gran constructor". "Sempre se sent la mort, però quan es tracta d'un militant de primera línia, d'algú que alguna vegada vaig definir com 'el governant més generós que hagi conegut', el dolor té una altra dimensió".

El president de Xile, Sebastián Piñera, ha destacat el compromís de Chávez amb la integració de l'Amèrica Llatina. "Teníem diferències, però sempre vaig saber apreciar la força i el compromís amb què el president Chávez lluitava per les seves idees". Piñera ha recordat la seva feina braç a braç amb Chávez quan van tenir la responsabilitat de desenvolupar la primera comunitat que va reunir tots els països d'Amèrica Llatina i el Carib (Celac). "Quan la seva malaltia es va agreujar i ell va haver de tornar a Cuba, el vaig trucar per telèfon. Em va dir moltes coses, però recordo que em va dir que si havia d'enfrontar-se a la mort volia fer-ho a la seva pàtria, a la seva estimada Veneçuela. Vaig recordar aquestes paraules quan ell va tornar a Veneçuela. Potser intuïa que la lluita per la vida estava arribant al final i volia acabar els seus últims dies al seu poble, a la seva Veneçuela ", ha afegit Piñera.

El president del Salvador, Mauricio Funes, ha afirmat que amb la mort del president veneçolà Llatinoamèrica perd un "gran líder", un "patriota" que va canviar la realitat del seu país. Funes ha enviat un missatge al vicepresident veneçolà, Nicolás Maduro, per expressar-li a ell i a la família la seva "profunda tristesa". "Veneçuela perd no només un president, sinó un patriota, un home de pensament, que va governar per al seu poble i va canviar la realitat de desigualtat i exclusió que patia el poble veneçolà abans d'arribar al govern".

El president de Guatemala, Otto Pérez Molina, ha recordat que Chávez "sempre va tenir un sentiment especial per Guatemala, per l'època que va estudiar al país". Als anys setanta, Chávez va cursar durant vuit mesos estudis militars a l'Escola Politècnica de l'Exèrcit de Guatemala, temps durant el qual va recórrer les empobrides zones indígenes d'aquest país. Chávez, ha afegit Pérez Molina, "no va ser un president més", sinó un líder mundial que "va aixecar polèmica, va generar contradiccions, va criticar obertament als Estats Units, i va tenir una exposició mediàtica a nivell mundial". Per "motius d'agenda", Pérez Molina descartar viatjar a Caracas per participar en el funeral de Chávez.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut