Brussel·les

Els dirigents europeus acorden uns pressupostos restrictius fins al 2020

Acord per als pressupostos de la Unió Europea per als pròxims anys després de més de vint-i-quatre hores de negociació. Espanya perdrà fons per a agricultura i cohesió, però en guanyarà per combatre l'atur juvenil.

RedaccióActualitzat
Després de més de 24 hores de reunió, els dirigents europeus han aconseguit tancar un acord sobre els pressupostos europeus fins al 2020.  El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha anunciat a través de Twitter que s'ha arribat a "un acord sobre el pressupost de la Unió Europea per al que queda de dècada" i ha afegit que "ha valgut la pena esperar".

Al llarg de la tarda, es coneixaran els termes del pacte, però si no hi ha sorpreses d'última hora, Espanya perdria el fons per a agricultura i cohesió, però en guanyaria per combatre l'atur, especialment el juvenil.

L'acord ha arribat després d'intenses negociacions, múltiples recessos i quatre propostes revisades per tancar uns comptes que pugen 959.990 milions d'euros per als compromisos adquirits i 908.400 milions com a sostre de pagaments.

L'última proposta de compromís presentada de matinada per Van Rompuy contenia una nova retallada de 13.000 milions d'euros que no va satisfer algunes delegacions, i que es va haver de tornar a revisar fins a aconseguir la unanimitat requerida per passar el text al Parlament Europeu per seva aprovació, o, si s'escau, veto. La "tisorada" que va plantejar el president del Consell Europeu dijous a la nit se suma als 80.000 milions d'euros ja rebaixats al novembre, que suposaran una reducció del sostre de despesa durant els pròxims set anys de 33.000 milions d'euros respecte a l'anterior període pressupostari (2007 -2013).

Segons l'últim document de Van Rompuy, la retallada recaurà especialment sobre el capítol dedicat a "Connectant Europa", que es refereix a les infraestructures de transports, energia i telecomunicacions, per a les que ara es destinaran al voltant 29.229.000 d'euros, en lloc dels 41.249 milions de la proposta de novembre passat. També tindran retallades en menor mesura els capítols de competitivitat, ciutadania, Europa global o Afers Exteriors i Administració.

En canvi, es manté el nivell dels fons de cohesió i agricultura, molt defensats per Espanya, França i Itàlia, i es crea un fons en favor dels joves desocupats de regions amb més del 25% d'aturats al què es dedicarien 6.000 milions d'euros.

L'acord representa el triomf dels contribuents nets, liderats pel Regne Unit i Alemanya, que reclamaven més ajustos en línia amb l'austeritat que Brussel·les exigeix ​​als Estats membres. I és una derrota per al president francès, François Hollande, que defensava un pressupost ambiciós que afavorís el creixement, i també per l'Executiu comunitari, que havia proposat un increment del 5% respecte al marc financer vigent. Cameron, per la seva banda, ha aconseguit mantenir intacte el preuat "xec britànic", que el 2010 va pujar a 4.000 milions d'euros. També aconsegueixen compensacions financeres altres contribuents nets com Dinamarca -que rep un xec per primera vegada-, Holanda i Suècia.

La cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, ha considerat que l'acord és "bo" per solidari i just i perquè combina l'impuls al creixement, l'ocupació i la competitivitat amb la consolidació fiscal.
Merkel ha explicat que, atès que el pressupost té uns sostres molt ajustats (960.000 milions d'euros en compromisos i 908.400 milions d'euros en pagaments) caldrà gestionar els comptes amb "més flexibilitat", en un gest de complicitat cap als líders a l'Eurocambra, ja que aquest concepte permet canvis "entre partides i anys" i inclou una clàusula de revisió en dos anys.

Merkel ha destacat l'augment en 4.000 milions d'euros per al programa Horizon 2020 -el programa europeu de recerca i innovació-, l'increment d'un 31% en el programa Erasmus, i els 6.000 milions d'euros que es destinaran a lluitar contra l'atur juvenil en els països més afectats. Segons el parer de Merkel, els líders europeus han donat una mostra de "solidaritat" i ha transmès a tots els observadors de fora d'Europa que són capaços de forjar consensos malgrat la lentitud amb què es produeixen de vegades les decisions.

Pel president de França, François Hollande, el compromís pressupostari a que s'ha arribat és el més ambiciós que es podia aconseguir donades les demandes d'austeritat d'un bon nombre de països. "L'acord és un bon compromís a les circumstàncies en què estem", ha dit Hollande. Pel president francès, el pacte suposa un equilibri acceptable entre la seva postura i la defensada, en l'altre extrem, pel primer ministre britànic, David Cameron.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut